El passat mes de novembre va tenir lloc la Lean Startup Week a San Francisco i encara que vam donar compte del que en ella succeïa en diversos post anteriors, ens semblava convenient recollir en un de sol les principals lliçons apreses. Per als qui no la conegueu, es tracta de la major trobada a nivell mundial d’emprenedors, líders empresarials i coachs que estem aplicant la metodologia Lean Startup i que cada any ens trobem aquí per compartir experiències i adquirir nous coneixements. Malgrat que la majoria d’assistents procedeixen dels EUA i molts d’ells de la Badia de San Francisco, cada vegada hi ha més presència dels cinc continents.

Idea 1

La metodologia Lean Startup ja ha entrat en les grans organitzacions com Procter & Gamble o la pròpia Casablanca i les dificultats en la seva aplicació són bastant similars a les que es troba qualsevol procés de canvi dins d’una gran empresa. Molt aviat, Eric Ries publicarà un segon llibre en el qual parlarà d’això utilitzant com a base la piràmide comptabilitat, processos, cultura, persones.

Idea 2

Alguna cosa està canviant en el comportament d’inversors i emprenedors. Malgrat l’interès mostrat pels projectes nascuts a partir de la metodologia Lean Startup, els inversors apel·len contínuament a la qüestió econòmica i financera i, tot i que interessats en les innovacions que presenten els projectes, es fixen fonamentalment en el percentatge de retorn, en quin moment van a rebre-ho i, molt especialment, en els mecanismes de control econòmic financer de la noves companyies.

Per la seva banda, entre les persones emprenedores s’identifica la dicotomia entre els missioners i els mercenaris. El nom ho ha posat Tren Griffin, estret col·laborador de Bill Gates a Microsoft i distingeix entre persones emprenedores que fan de la seva empresa una “missió”, una organització que satisfà necessitats dels seus clients, els facilita la vida, empra persones, es relaciona amb la comunitat i, en conseqüència, pensa en la sostenibilitat de l’empresa a llarg termini així com en la seva pròpia permanència en la mateixa fins a la seva jubilació, d’aquelles persones que creen una empresa amb l’objectiu de poder vendre-la en uns anys a una altra empresa més gran o a un fons d’inversió, guanyant immenses quantitats de diners, els mercenaris. En aquesta línia, Rand Fishkin, fundador de Moz, ens ha emocionat quan ha explicat que va rebutjar una oferta espectacular per la compra de la seva empresa i que encara no sap per què ho va fer … O sí, sí que ho sap, i sap que no va construir la seva decisió amb raonaments sinó amb emocions. Moz és part de la seva vida, en Moz està ell i tot allò que l’envolta: l’habitació en la qual va començar a programar, la seva Vejo ordinador, el reduït equip de col·laboradors amb els que va llançar l’empresa i, sobretot, la seva esposa a la qual no ha parat de donar gràcies pel seu suport. La veritat és que després d’escoltar-lo em sembla que sí que és una decisió guiada pel cervell.

Idea 3

Tot i la llum que els llibres d’Eric Rie i Steve Blank han portat al món de l’emprenedoria, la filosofia, metodologia Lean Startup necessita desenvolupaments conceptuals que ajudin a sustentar-la. En aquest sentit, les idees apunten tres línies clares:

  • Descobriment i desenvolupament de clients com a eina clau per identificar i validar hipòtesis de problemes a resoldre, necessitats mal satisfetes, nínxols desatesos, etc. Insistència clara i pertinaç en investigar el que la gent fa i no el que la gent diu.
  • Desenvolupament i posada al mercat del producte Mínim Viable per a això hem d’aprendre molt del que ens poden ensenyar les persones expertes en desenvolupament i disseny de producte.
  • Mètriques que ens ajudin a prendre decisions ràpides i eficaces, pivotant quan calgui pivotar o mantenint-se quan calgui mantenir-se.

 Idea 4

La hi devem a Steve Casi, creador d’American On Line. La tercera onada, la que ve i ja es comença a configurar, és l’onada de la convergència, en què tecnologia i món real es troben per integrar-se. La globalització, que primer va afectar al manufacturing i després al capital, afectarà ara al entrepreurship. Si avui en dia el capital risc concentra el 78% de les seves inversions a Califòrnia, Massachusetts o New York, els propers anys es repartirà per tot el món. Esperem que el nostre país sigui un dels mereixedors d’aquest repartiment.

                                                                                                                                                     Jaume Amill

Deixeu un comentari