Finalment, el passat mes de desembre el Congrés dels Diputats va aprovar la molt esperada Llei 28/2022 de Foment de l’ecosistema de les empreses emergents, més coneguda com la “Llei de Startups”. Aquesta norma busca estimular la inversió i l’atracció de talent, afavorir la col·laboració entre pimes, grans companyies i empreses emergents, impulsar la I+D+i, també en l’Administració mitjançant compra
Molt poc s’ha parlat de la governança turística en els Plans de Sostenibilitat Turística en destí (PSTD), on les entitats locals, en la voràgine del dia a dia estan concentrant tot el seu esforç a licitar actuacions i poder complir amb les fites establertes. Si a això afegim que l’execució dels PSTD s’ha retardat, ens trobem amb uns ens gestors,
Després de les dues entrades anteriors en les quals hem analitzat el valor de l’Agenda Urbana Espanyola (https://daleph.com/ca/2022/09/30/las-agendas-urbanas-reflexiones-desde-la-experiencia-i/) i el paper dels ajuntaments com a entitats promotores dels plans d’acció local (https://daleph.com/ca/2022/10/03/las-agendas-urbanas-reflexiones-desde-la-experiencia-ii/) en aquest tercer i últim post de la sèrie, ens agradaria compartir algunes valoracions de la Convocatòria sobre projectes pilot publicada per part de la Subdirecció General de
En aquest segon post analitzem la nostra experiència amb les entitats locals amb els quals hem treballat en el disseny dels seus plans d’acció local. Si t’interessa recuperar el primer dels publicats pot accedir a través del següent enllaç: https://daleph.com/ca/2022/09/30/las-agendas-urbanas-reflexiones-desde-la-experiencia-i/. 6. La diferència entre una agenda urbana i un pla municipal. Sens dubte, una de les idees més difícils de
Acabem d’acabar un intens procés en el qual hem assistit a diferents entitats locals en l’elaboració dels seus plans d’acció de l’Agenda Urbana Espanyola (AUE) en resposta a les subvencions concedides per la Subdirecció General de Polítiques Urbanes (Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana – MITMA) com a projectes pilots de l’AUE, d’acord amb la Inversió 6, de la
La taxa de risc de pobresa o exclusió social s’ha incrementat a Catalunya en 2 punts percentuals durant els últims deu anys, passant del 24,3% l’any 2013 al 26,3% l’any 2020[1]. Aquesta situació, al mateix temps, s’ha traduït en un augment de la pressió assistencial a la qual han de fer front els ens locals i els seus professionals. Les
Les administracions públiques tenen habitualment vacants que no poden ser cobertes per personal funcionari de carrera o laboral fix, en casos de necessitat de substitució transitòria dels titulars, per l’execució de programes de caràcter temporal, o per excés o acumulació de tasques. És per aquest motiu, que les administracions es doten d’instruments com les borses de treball, l’objectiu de les
La recent publicació de l’Ordre HFP/1030/2021 per la qual s’estableix el Sistema de Gestió que han d’adoptar les Entitats Públiques gestores i executores de les ajudes i Inversions previstes en el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència (PNRTR) ha suposat un veritable tsunami en els seus tradicionals sistemes de control intern, en afegir una nova “capa de control” que reforci la bona
El terme economia de les cures fa referència al conjunt d’activitats que tenen per objectiu cobrir les necessitats d’atenció a les persones, principalment, les menors, majors i dependents. Les activitats de cura de persones no estan entre les més valorades, però cobreixen unes necessitats de tal importància que, si ningú les realitzés, la societat no podria sostenir-se. L’economia de les
La Llei 13/2006 de prestacions socials determina el règim jurídic propi de les prestacions socials de caràcter econòmic. Amplia les bases jurídiques i socials, i facilita el disseny d’una política de garantia d’ingressos a nivell nacional, amb la dificultat i alta responsabilitat que això comporta. Basada en una jurisprudència constitucional, estableix que les persones que no tenen cobertes les necessitats
Comentaris recents