Una aproximació al salari de referència a Barcelona

Fa unes setmanes es va presentar l’estudi elaborat per Daleph, amb la col·laboració de Ksnet i encarregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, del qual ​​l’objecte és calcular el salari de referència per a Barcelona i el seu entorn.

Per salari de referència s’entén la remuneració que un treballador hauria de rebre per viure dignament ell i la seva família. Aquest concepte té una llarga tradició en el món anglosaxó, ja que ja en el 1994 la ciutat de Baltimore va fixar en la Living Wage Law un salari de referència i avui més de 100 ciutats dels EUA han seguit els seus passos. En un entorn més proper, la ciutat de Londres va fixar en el 2012 un salari de referència de 9.7 lliures l’hora, gairebé un 35% per sobre del salari mínim establert al Regne Unit.

Aquest tipus d’indicadors són útils per dos motius. En primer lloc, perquè ajuden a abordar millor els problemes de la pobresa; la majoria dels indicadors que s’utilitzen per al seu càlcul són relatius (la pobresa es calcula com un percentatge de la renda mitjana) i disposar d’un llindar absolut per sota del qual entrem en risc de pobresa és de gran interès. En segon lloc, perquè, encara que les autoritats locals no tenen competències legals per a marcar mínims salarials, sí que poden influir en aquest àmbit mitjançant la seva pròpia política salarial i la seva capacitat de compra. El seu potencial de “arrossegament” cap a altres sectors pot ser considerable.

No obstant això, el càlcul del salari de referència no està exempt de dificultats. D’entre elles, cal destacar que ens enfrontem a diferents tipologies de famílies amb diferents necessitats. Així mateix, no és fàcil definir quin tipus de despeses són les necessàries per a portar una vida digna: ¿Disposar d’un mòbil operatiu? ¿Anar un cop al mes al cinema? Quanta fruita i verdura cal consumir per tenir una dieta mínimament saludable?

Prenent com a base la metodologia utilitzada per la ciutat de Londres i adaptant-la a partir de les dades disponibles a l’entorn metropolità de Barcelona, ​​segons els nostres càlculs una persona sola que visqui a l’àrea metropolitana de Barcelona ha d’ingressar 1181 euros mensuals per tenir una vida digna; si viu a la ciutat de Barcelona, ​​aquesta xifra puja a 1251 euros. Per a una persona sola amb nens dependents (la mitjana de fills és molt propera a un) el pressupost mínim seria de 1640 euros i per a una parella amb nens sobrepassa els 2200 euros. El salari de referència (mitjana ponderada de les diferents tipologies de famílies) seria de 1048 euros mensuals per tota l’Àrea i de 1088 euros per a la ciutat de Barcelona.

Un dels aspectes rellevants que posa de manifest aquest treball és l’impacte que té l’habitatge en la cistella de despeses familiars. Per a una família tipus aquesta despesa supera el 33% de les despeses bàsiques i sobrepassa el 44% si s’incorporen les despeses corrents relacionades amb l’habitatge. Per al cas d’una persona sola aquest percentatge s’eleva a 70% i per a una persona amb nens al 60%. La transcendència d’aquesta dada no és menor: tenir una vida digna a Barcelona i la seva Àrea metropolitana no és només una qüestió de salaris “suficients” sinó també d’un accés digne a l’habitatge.

 

Gregori Cascante