Si no ets disruptiu, no ets ningú

Aquesta setmana he estat a la conferència de Techcruhnch Disrupt a San Francisco, presentant el producte Anapphylaxis (d’Adan Medical Innovation, S.L.), una de les start-ups que està incubant Daleph, a potencials inversors.

Per a qui no la conegui, Techchrunch Disrupt és un important aparador de tecnologies considerades disruptives en qualsevol sector econòmic, i on es troben gurus, start-ups, inversors, etc. Tenint en compte que l’entrada no és gens barata (quasi 3.000 dòlars) i que estava ple de gom a gom, ens podem imaginar que els assistents no eren simples curiosos i que les qüestions que s’han tractat eren de calat.

Aquesta assistència m’ha permès constatar un parell de fets que crec que són rellevants pel que fa al llançament de noves empreses.

El primer fet és constatar que el nivell de les start-ups barcelonines (n’hi havia unes 10 i no n’hi havia cap de la resta de l’Estat, fins on vaig veure) és perfectament homologable a les que surten en llocs considerats empresarialment més dinàmics (USA, Àustria, Alemanya, Corea del Sud, Japó, etc.).

Ara bé, el que no estava massa definit en el Techchrunch Disrupt és què s’entén per “disruptiu”. Teòricament, una iniciativa disruptiva hauria de provocar un canvi profund en l’estructura d’un sector econòmic. En general, he vist projectes enginyosos, que neixen de les noves tendències tecnològiques (robots encara poc sofisticats, IOT aplicat a camps diversos, etc.), però d’aquí a qualificar-los de disruptius pot resultar exagerat.

El segon fet és recomanar la visita a l’acceleradora “Plug & Play”. És una acceleradora privada, creada per uns immigrants iranians, que acull unes 400 empreses en el seu edifici de Palo Alto. El seu model es basa en identificar necessitats en el món corporatiu i, en conseqüència, cercar l’start-up que li pugui donar satisfacció. Quan hi ha coincidència, llavors aporten l’espai (gratuïtament) i, si els agrada, ells mateixos inverteixen en el projecte.

El mèrit que té aquesta acceleradora és haver aconseguit teixir una xarxa de contactes amb empreses (sobretot, grans corporacions) que la posen constantment al corrent de les seves necessitats i cercar molt activament l’start-up que li pot donar resposta. De fet, algunes d’aquestes grans empreses disposen de despatx permanent a l’acceleradora, amb una persona encarregada de gestionar els contactes amb start-ups i d’actuar com a facilitadora dins de les seves organitzacions.

Evidentment, aquesta estratègia té l’avantatge que dóna a “Plug & Play” una base sòlida de viabilitat dels projectes que acceleren, així com recursos -per la via dels lloguers de despatxos dels projectes més avançats- per entrar en el capital d’aquells projectes que consideren millors. Sobretot, si els consideren “disruptius”.

I torna la pregunta: què és ser disruptiu? Teòricament pot està mot clar, però en la pràctica disruptiu acaba sent el que els creatius de l’start-up han decidit per fer més atractiu el projecte. I és que si no ets disruptiu, no ets ningú en el món de les start-ups.

Francesc Trias