LES EDUSI: UNA ANÀLISI, MÉS ENLLÀ DE LES ALEGRIES I LES PENES

Després de l’esperada Resolució de la Segona Convocatòria d’ajuts FEDER destinades a cofinançar les Estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (DUSI) presentades per un total de 184 entitats locals i que ha portat l’alegria a un total de 41 d’elles i la tristesa a les 143 restants, s’imposa una anàlisi assossegat sobre algunes qüestions que, no per sabudes “a priori”, deixen de ser importants.

1. La Segona Convocatòria es plantejava molt més competitiva que la ja llunyana Primera. Tot i que la mateixa es limitava exclusivament a les ciutats i àrees urbanes Funcionals (AUF) que no havien estat seleccionades a Primera, i no en tot el territori nacional (algunes CC.AA, havien esgotat el seu finançament FEDER), la veritat és que al disposar d’un menor pressupost (281 M € enfront de 730,9 M €), es presagiava aquesta forta competència.

  A aquest aspecte, purament estadístic, caldria afegir altres circumstàncies que acreixien la lluita:

– Una mena de competició territorial entre els ajuntaments veïns sobre qui seria el “més llest” i es portava el gat a l’aigua després del fracàs de la Primera, amb la consegüent pressió política i social de veïns, oposició i associacions que, per necessitats de la Convocatòria, s’han vist involucrats activament en el disseny de les seves respectives estratègies.

– Una pluja de milions FEDER (5, 10 o 15) per incrementar un “Capítol 6”, més que depauperat per la crisi de les Hisendes Locals i les restriccions imposades per la famosa Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.

– Un calendari electoral local que ja permet albirar la seva pròxima cita de maig de 2019 i, amb això, la rendició de comptes dels actuals Governs Municipals.

– Un coneixement detallat dels elements i criteris que va valorar el Ministeri en la selecció de la Primera i, molt especialment, de les debilitats presentades per aquelles no seleccionades.

Tot això ha portat a elevar el nivell de les Estratègies DUSI presentades i a “encarir” una tria ja de per si difícil. Només cal assenyalar,  referent a això que a la Primera Convocatòria es van seleccionar un total de 82 Estratègies, de les 269 presentades (30,48%) i en la Segona, 41 de 184 (22,28%); o que, a Andalusia s’hagi elevat la “nota de tall” en gairebé 5 punts (72,5 enfront de 67,75) entre les dues convocatòries.

2. Una altra segona consideració, igualment esperada, que mereix el nostre comentari, és el gran desequilibri territorial en el repartiment. És evident que el tenir un finançament afectat com FEDER, dependent del volum de població i de la renda per càpita de cada regió, comporta forts desequilibris en el repartiment dels seus fons. Tots sabem que la base de la política regional europea comporta un repartiment discriminatori en favor de les regions “menys desenvolupades”, davant de les “més desenvolupades”, i aquestes diferències, com no podien ser d’una altra manera, es fan patents quan s’analitza la distribució de les Estratègies DUSI al nostre país.

El plànol adjunt reflecteix el nombre d’Estratègies que, després de la segona selecció, s’implementaran en cada Comunitat Autònoma al llarg dels propers anys, i    el percentatge que aquestes suposen sobre el total de municipis que, cadascuna d’elles, té de més de 20.000 habitants.

Cal assenyalar referent a això que, a nivell nacional, les 123 Estratègies aprovades entre les dues convocatòries representen el 31,14% d’aquests municipis o, dit d’una altra manera, 3 de cada 10 ciutats espanyoles (majors de 20.000 habitants) veuran cofinançades seus Estratègies DUSI per la Unió Europea. No obstant això, entrant en el detall i, per apuntat anteriorment, observem grans diferències entre elles:

– El major impacte del Programa serà a Extremadura, on s’han aprovat 8 Estratègies i només 7 de les seves ciutats tenen més de 20.000 habitants. O, el que és el mateix, totes les ciutats extremenyes tindran la seva Estratègia DUSI. La vuitena estratègia seleccionada obeeix al fet que s’ha aprovat una AUF de petites poblacions conurbanadas.

– Sis Comunitats Autònomes (Galícia, Castella – la Manxa, La Rioja, Aragó, Andalusia i Astúries, per aquest ordre), tenen un impacte molt superior a la mitjana nacional.

– Set (Castella i Lleó, Navarra, Canàries, Múrcia, Comunitat Valenciana, Madrid i Cantàbria) se situen al voltant de la mitjana.

– I, en tres d’elles (Balears, Catalunya i País Basc), el programa tindrà una presència molt testimonial. Crida l’atenció com a les Balears (Palma) i País Basc (Bilbao) només tenen seleccionada una Estratègia.

Aquestes diferències territorials es veuran encara més incrementades quan es publiqui i resolgui la Tercera Convocatòria d’ajuts que té anunciada la DG de Fons Comunitaris, ja que la mateixa es concentrarà en les Comunitats d’Extremadura; Andalusia; Castella – la Manxa; Múrcia; Comunitat Valenciana i Canàries, en procedir d’un excedent de programació del POCS.

3. Un últim aspecte que mereix la nostra atenció és el escàs pes que representen les Estratègies de les AUF configurades per la proposta conjunta de diverses poblacions, enfront de les de les ciutats individuals.

Com es recordarà l’Annex I de l’Ordre reguladora de les Bases d’Ajuda (Ordre HAP / 2427/2015), estableix quatre tipologies d’àrees urbanes susceptibles de presentar Estratègies DUSI, de les que només la primera d’elles, es refereix a un únic municipi com a entitat promotora.

Analitzant les seleccions realitzades en les dues convocatòries resoltes, podem observar com només 8 de les 123 Estratègies aprovades (un 6,5%) respon als supòsits agrupats de l’Annex I (2, 3 i 4).

Especialment significatiu ha estat el cas de la Segona Convocatòria, en què només s’ha aprovat una Estratègia presentada per una Diputació per una agrupació de municipis (la d’Albacete per Hellín i els seus municipis limítrofs).

Aquest fet reflecteix de manera clara la major dificultat que tenen aquestes iniciatives conjuntes de competir enfront de les propostes per ciutats individuals quan el que es valora, com és el cas, és la solidesa i coherència d’una estratègia urbana (article 2n de l’Ordre de bases).

En conclusió, el programa DUSI ha cremat el “segon dels cartutxos”, repartint alegries i tristeses al llarg del territori nacional. Donada la seva forta competència, una gran part de les ciutats i àrees funcionals presentades no podran rebre l’anhelada finançament del FEDER i, en el millor dels casos, hauran d’esperar millor sort en la Tercera Convocatòria, mentre que les més afortunades, en ser seleccionades, podran desplegar tota una bateria d’”operacions” que els permetrà fer de les seves ciutats uns espais més intel·ligents, sostenibles i integradors, en línia amb el proposat en l’Article 7.1. del Reglament del FEDER.

A la resta, als estudiosos del desenvolupament urbà sostenible, ens quedarà fins a l’any 2023, per comprovar i avaluar si això ha estat efectivament així.

                                                                                           Miguel Ballesteros