El passat dilluns 5 de juliol, va tenir lloc la primera de les jornades dedicades al “diàleg per al dia després” que va centrar el seu contingut en la relació humanisme-diàleg.
En primer lloc la cineasta Mercedes Álvarez i l’escriptor José Angel González Sáinz, amb la moderació de Gonzalo Fanjul, van dialogar sobre les paraules per al diàleg i el sentit del trinomi parlar, sentir i entendre. Algunes de les idees formulades van ser:
- La preocupació pel llenguatge que parlem, el possible abús de l’emoció versus la raó i el perill d’aconseguir un cert estat de “Emocracia” en la qual sigui difícil distingir grisos perquè tot sigui un extrem o un altre.
- En el camp de les imatges, la necessitat d’acabar amb tanta inflació d’imatges que tant presenten una massacre a orient mitjà com una festa en un mas malagueny i la necessitat de treballar amb imatges precises i necessàries.
- Per a dialogar necessitem “voler” aquell amb qui dialoguem.
- Com a principal proposta, la recuperació de l’educació com a eina bàsica perquè el llenguatge ocupi l’espai que li concerneix i el parlar, escoltar i entendre siguin possibles.
Per la tarda, en un diàleg d’altura, els filòsofs Arturo Leyte i José Luis Pardo, amb la moderació de Misi Borràs, van reflexionar sobre Humanisme i Tecnologia.
Tot i voler estar d’acord, i tenir tots dos el desig d’un món en el qual l’home (l’humà) sigui sent el centre i no la tècnica, al llarg del debat Arturo Leyte va plantejar els seus tremends dubtes filosòfics sobre la qüestió. La seva tesi es que apel·lar a l’humanisme és nostàlgic perquè, en el seu procés de cerca, l’home va desenvolupar tant el coneixement de l’objecte que al final és possible que la tècnica s’estigui convertint el centre i l’humà en l’epígon. Així, en un context en el qual la tècnica sigui el centre pot arribar un moment en què prengui decisions en lloc de l’home.
A més dels estimulants diàlegs, la jornada s’ha completat con estimulants espais per a la música de la mà de Germán Díaz i Benjamín Otero que amb els seus instruments musicals mecànics acompanyats d’oboè i banya anglesa han presentat tretze boniques cançons.
Els comentaris estan tancats.
