Després de les dues entrades anteriors en les quals hem analitzat el valor de l’Agenda Urbana Espanyola (https://daleph.com/ca/2022/09/30/las-agendas-urbanas-reflexiones-desde-la-experiencia-i/) i el paper dels ajuntaments com a entitats promotores dels plans d’acció local (https://daleph.com/ca/2022/10/03/las-agendas-urbanas-reflexiones-desde-la-experiencia-ii/) en aquest tercer i últim post de la sèrie, ens agradaria compartir algunes valoracions de la Convocatòria sobre projectes pilot publicada per part de la Subdirecció General de Polítiques urbanes (Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana) i tancada el passat 13 de setembre.
13. L’oportunitat de la Convocatòria d’Ajudes. Des que al febrer de 2019 el Consell de Ministres aprovés l’Agenda Urbana Espanyola, seguim la utilitat de l’instrument per a afavorir la transformació cap a la sostenibilitat que precisen les nostres ciutats. Ban Ki Moon, secretari general de les Nacions Unides, amb motiu de l’aprovació de la Nova Agenda Urbana Internacional, a Quito, en 2015, deia que “la batalla per la sostenibilitat global es guanyarà o perdrà a les ciutats”. Sens dubte, una afirmació avalada per les contundents dades de població, PIB per càpita, consum energètic i bretxa social existent en les nostres urbs.
És lògic, per tant, que les nostres ciutats i territoris disposin d’instruments adequats que els permetin millorar les seves condicions d’habitabilitat i sostenibilitat i, sens dubte, l’Agenda Urbana Espanyola ha demostrat contribuir eficaçment a aquest objectiu, proposant un Marc Estratègic i uns reptes (línies d’actuació) que puguin guiar els plans d’acció de les nostres ciutats cap a la pretesa sostenibilitat mundial.
No ha resultat estrany, per tant, que un Pla tan ambiciós com el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR – Next Generation EU) destini 20 dels seus 69.000 milions d’euros a facilitar que 120 ciutats i territoris no sols disposin dels seus propis plans d’acció local, sinó que els mateixos puguin servir d’exemple (projectes pilot) per a altres entorns locals igualment interessats.
Per tant, des d’aquest punt de vista, “chapeau” per als responsables del MITMA i els programadors del PRTR. Estem segurs que no s’equivocaran apostant pel desenvolupament urbà sostenible per a recuperar, transformar i fer una economia més resilient, objectiu últim del Pla i, per tant, d’aquesta Europa cohesionada, verda i digital a la qual aspirem.
14. Els estrictes requisits de la Convocatòria. Una llàstima que els estrictes terminis d’execució de les ajudes contemplats en la Convocatòria hagin condicionat extraordinàriament el procés. L’elaboració dels plans d’acció requereix un temps de maduració del qual, en línies generals, no s’ha disposat pel compliment d’uns terminis administratius que, tristament, sempre se’ns dilaten en el temps.
Un any, des de la publicació de la Convocatòria, per a l’aprovació dels plans d’acció resulta escàs. Encara més, si com és el cas, en aquest termini han d’avaluar-se les propostes, resoldre’s (provisional i definitivament) les ajudes i iniciar procediments de contractació que, en el millor dels casos, triguen entre 3 i 4 mesos a resoldre’s.
Ni les declaracions d’urgència dels procediments de contractació, d’acord amb el Decret 36/2020 sobre mesures urgents vinculades a Next Generation EU, ni la celeritat a resoldre per part de la SG de Polítiques Urbanes, han permès que els procediments de contractació dels serveis d’assistència tècnica s’iniciessin, en el millor dels casos, abans de gener de 2022 i que les empreses encarregades fóssim contractades abans del mes d’abril, disposant tan sols de cinc mesos, comptant els mesos de juliol i agost, per a complir la data establerta del 13 de setembre com “deadline” del procés mitjançant l’aprovació per part dels plens municipals.
Ens consta que algunes ciutats van finalitzar els seus processos de contractació d’aquestes assistències tècniques a penes dos mesos abans d’aquesta data final, per la qual cosa ens preguntem com és possible que en tan breu termini s’hagi realitzat un rigorós diagnòstic i un pla d’acció que, necessàriament, ha de ser participatiu. Molt ens temem que en alguns d’aquests plans hi hagi molt “curta i pega” i “fons d’armari” i que una vegada passat l’estrès de la Convocatòria, es requereixi una revisió a fons i assossegada si es vol tenir un pla útil i ajustat a les necessitats de cada ciutat o territori.
15. L’agenda no és un instrument financer, encara que ajudi a captar finançament. L’AUE ho assenyala clarament quan tracta del seu finançament: no es preveu que els projectes i actuacions contemplats en un pla d’actuació rebin finançament extern als propis ajuntaments pel simple fet de recollir-los, encara que és cert que moltes de les convocatòries Next Generation i, sobretot, les pròximes del MFP UE 2021-2027, sí que el valoren (ja l’hem exposat en un post anterior).
El procés de disseny dels plans de la Convocatòria ha coincidit amb la publicació, per part de la DG de Fons Europeus (Ministeri d’Hisenda), d’un primer esborrany del nou POPE FEDER per al 2021-2027 (https://www.fondoseuropeos.hacienda.gob.es/sitios/dgfc/es-es/ipr/fcp2020/p2127/pf/documents/20220622_programa_plurirregional21-27_corregido-es.pdf) i, amb això, del nou programa de Desenvolupament Urbà Sostenible que convocarà l’AGE, en resposta al 8% exigit per l’article 11 del Reglament FEDER a cada Estat membre.
Aquest fet, en la nostra opinió, també ha condicionat en excés el procés de disseny dels plans. Moltes entitats consideren a l’agenda com la “porta d’entrada” a aquests fons, i encara que és cert que per a accedir a aquest finançament és important disposar d’una “estratègia territorial” (sic POPE), ni aquesta té per què ser el pla d’acció local de l’Agenda Urbana aprovat, ni per la seva simple aprovació plenària s’assegura l’accés a aquests fons. Sens dubte, un al·licient per a totes aquelles ciutats i territoris que no hagin resultat beneficiàries de la Convocatòria MITMA iniciïn els seus processos seguint el deixant i experiència que acumulen aquelles que sí ho han fet en resposta a aquesta.
En qualsevol cas, entenem i valorem cada pla d’acció com a instrument de transformació de les ciutats. Aquest (i no l’accés al finançament) ha de ser el seu veritable objecte i interès. Com ja hem assenyalat en un post anterior, mai han tingut les Entitats Locals les excel·lents possibilitats i oportunitats de finançament que tenen actualment.
16. La Convocatòria no és el punt d’arribada, sinó de sortida. Finalment, i a manera de conclusió, encara que la Convocatòria MITMA ens hagi deixat a tots exhaustos (ciutats i consultors/as), no hauríem de caure en l’error d’entendre que el treball està fet. Com encertadament repeteixen Ángela de la Creu i Sonia Hernández (SG de Polítiques Urbanes) en les seves exposicions, l’Agenda no és un document, sinó un procés, i consegüentment, ha de mantenir-se viu fins al seu tancament en 2030.
L’aprovat en els plens municipals respon a la visió compartida que, en aquests moments, tenen els seus veïns, veïnes, empreses i associacions, però ningú ens assegura que les prioritats hagin de mantenir-se inalterables al llarg dels pròxims anys. Qui sap quines sorpreses ens esperen dins de pocs mesos? O algú esperava la crisi sanitària, econòmica, social, política i energètica que, en tot just dos anys i mig, estem vivint?
En qualsevol cas, estem convençuts que ens espera un temps ple d’esperances i oportunitats per a millorar les nostres ciutats i, amb això, el benestar dels nostres veïns i les nostres veïnes.
Equipo Desenvolupament Urbà Sostenible de Daleph
Per a una major informació sobre el treball que desenvolupa Daleph en aquests processos d’assistència tècnica vinculats a l’AUE, recomanem una visita a la web: https://agendaurbana.info/.
Recorda que pots consultar el post LES AGENDES URBANES: REFLEXIONS DES DE L’EXPERIÈNCIA (I) i (II) en els següents enllaços:
https://daleph.com/ca/2022/09/30/las-agendas-urbanas-reflexiones-desde-la-experiencia-i/https://daleph.com/ca/2022/10/03/las-agendas-urbanas-reflexiones-desde-la-experiencia-ii/
Deixeu un comentari