Molt poc s’ha parlat de la governança turística en els Plans de Sostenibilitat Turística en destí (PSTD), on les entitats locals, en la voràgine del dia a dia estan concentrant tot el seu esforç a licitar actuacions i poder complir amb les fites establertes. Si a això afegim que l’execució dels PSTD s’ha retardat, ens trobem amb uns ens gestors, obligats a accelerar els processos de licitació i execució de les actuacions dels seus respectius plans quedant postergat en molts casos, les iniciatives de participació i governança turística.
Però què entenem per governança turística? I per què és essencial que la treballem en els destins? Són diverses les definicions que poden trobar-se sobre la Governança turística:
- Són tots els processos de decisió públic-privats que milloraran la gestió dels conflictes d’interessos que es produeixen de manera inevitable en el turisme. Això fa que sigui necessari establir espais de relació entre els diferents actors, millorar la presa de decisions col·lectives, establir sistemes de treball conjunt entre tots els actors afectats i dissenyar nous processos de gestió i desenvolupament”. (María Velasco, 2010).
- L’Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix la governança com el procés de conducció de les destinacions turístiques a través dels esforços sinèrgics i coordinats dels governs en els seus diferents nivells i atribucions, de la societat civil que habita en les comunitats receptores i del teixit empresarial relacionat amb l’operació del sistema turístic (OMT, 2017).
- “El concepte governança fa referència a la creació de xarxes de cooperació i coordinació entre els actors directa i indirectament implicats en la cadena de valor del turisme, que es caracteritzen per tenir les seves pròpies regles i normes. En altres paraules, la governança es tradueix en concertació d’actors”. (Busts Cara, 2008)
- En l’activitat turística, el concepte de governança fa referència a la creació de relacions de cooperació i coordinació entre una diversitat d’actors amb alguna relació en la cadena de valor del turisme (Paddison i Walmsley, 2018; Mariño et al., 2018; Durán, 2013). Aquest exercici abasta tots els processos de decisió on s’involucren actors del sector públic, empreses, associacions empresarials i societat civil amb algun interès en l’activitat turística (Yeh, 2018).
- La governança turística és per tant, una pràctica de govern que es pot mesurar, que té com a objectiu dirigir efectivament el turisme en els diferents nivells de govern, a través de les formes de coordinació, col·laboració i/o cooperació, que siguin eficaces, transparents i subjectes a rendició de comptes, que ajudarà a aconseguir els objectius d’interès col·lectiu que comparteixen xarxes d’actors involucrats en el sector, amb l’objectiu de desenvolupar solucions i oportunitats a través d’acords basats en el reconeixement de les interdependències i responsabilitats compartides (Poliment & Polit, 2014: 687).
De totes aquestes definicions podem extreure que la governança turística és essencial per a la gestió de les destinacions turístiques per:
- Co-gestió
- Xarxes de Col·laboració públic-privada.
- Participació i apropiació de la societat en el destí.
- Gran quantia d’actors implicats.
- Transversalitat: diversos sectors econòmics implicats.
- Resolució participada de conflictes turístics.
- Público i el privat treballen conjuntament.
La governança turística es troba encara en construcció (Velasco, 2010). Però, cada vegada existeix una major preocupació per establir models de gestió dels espais turístics que responguin a la idea de governança. El sector privat necessita de suports públics la gestió dels quals està en mans de diferents òrgans de govern, mentre que la societat civil ha de ser involucrada en les activitats turístiques perquè s’aconsegueixi una relació equilibrada i harmònica.
Segons el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència publicat pel Govern d’Espanya al juny 2021, concretament per a les Illes Balears, unes de les febleses del sector turístic a les Illes, ha estat la falta de polítiques i governança turística (visió estratègica; institucionalització de la cooperació amb el sector privat; càrregues impositives sobre el sector turístic). No fa falta esmentar que el turisme, té en les economies dels destins de Mallorca, un paper rellevant, la qual cosa justifica la necessitat d’aplicar una governança turística a tots els nivells, fent un esforç en els destins locals.
Cal, per tant, que l’activitat turística, sigui planificada a través sempre de tres pilars bàsics: el sector públic, el sector privat i la societat civil, aconseguint-se així una millora de la competitivitat de les destinacions turístiques a través de la cooperació d’aquests tres elements. És imprescindible la participació de tots aquests grups d’actors (públic, privat i societat civil). El paper que juga la governança en aquest sentit és indispensable, apareixent aquí, per tant, no com una forma de govern, sinó com una forma de gestió més participativa.
La OMT (Organització Mundial del Turisme) identifica alguns avantatges d’un maneig efectiu del destí a través d’una governança turística eficaç:
| Avantatge | Descripció |
| Estableix un avantatge competitiu | Posiciona al destí a oferir experiències distintives en comparació amb altres destins i assegura que tots els aspectes de l’experiència del visitant siguin coordinats i d’alta qualitat. |
| Garanteix la sostenibilitat del turisme | Assegura que el destí mantingui la seva integritat ambiental i que els seus atractius i recursos quedin protegits. |
| Difusió dels beneficis del turisme | Promou el desenvolupament del turisme en tots els components de la societat, impacta el desenvolupament de petits negocis i explora el potencial de les arts i de la indústria artesanal. |
| Millora el rendiment del turisme | Allarga la durada del sojorn dels seus visitants, això al seu torn augmenta la despesa del visitant. |
| Contribueix a una marca forta | Contribueix al desenvolupament i consistència d’una marca, creant fidelitat a aquesta. |
El model de Governança a desenvolupar en un destí ha d’adaptar-se i construir-se entre tots els actors que es troben involucrats de manera directa i indirecta amb el sector turístic: l’administració pública, les empreses, la població, les universitats i altres centres de recerca i tecnològics per a assumir la presa de decisions de manera interactiva.
El Model de governança turística per al Pla de Mallorca ha de basar-se en aliances públic-privades i adoptar un enfocament holístic, sistèmic i cocreador, mitjançant el qual tots els actors (sector públic, sector privat, societat civil) participin en el disseny, l’execució, l’avaluació i la coordinació de les polítiques i estratègies de turisme per al desenvolupament sostenible del destí.
Com a ens gestor del PSTD del Pla de Mallorca, DALEPH comença a treballar en els pròxims mesos en la definició d’aquest model de governança turística que s’adapti a les necessitats del territori, on una vegada identificats els actors, i a través de diferents espais de participació puguem crear entre tots una Estructura de participació que asseguri una adequada coordinació entre les diferents entitats amb competència en matèria turística i, d’altra banda, en el marc públic -privat i població, s’ha de desenvolupar un marc de cooperació per a garantir el major nivell de participació i consens.
Des de la gestió i veient l’avanç del PSTD del Pla de Mallorca tenim clar que és necessària la participació de totes les parts interessades, amb la intervenció de manera equitativa de sector públic i privat i sent clavi la participació de la població local. Aquest model de governança ha de garantir que, en el procés de gestió, es tinguin en compte tots els interessos.
Bibliografia:
- Gonzáles, M. V. P. Gobernanza turística: ¿Políticas públicas innovadoras o retórica banal? Cuaderno Virtual de Turismo. Edição especial: Hospitalidade e políticas públicas em turismo. Rio de Janeiro, v. 14, supl.1, s.9-s.22, nov. 2014.
- OMT, 2020. Recomendaciones de la OMT sobre Turismo y Desarrollo Rural. Madrid, España.
- Muñoz-Mazón, A. & Velasco González, M. 2013. Colaboración y gobernanza para el desarrollo turístico. Aranjuez como estudio de caso. Universidad Rey Juan Carlos. Madrid. Universidad Complutense de Madrid.
- Pulido Fernández, M. C. 2014. Metodología para la implantación de la gobernanza como herramienta de gestión de destinos turísticos. Tesis Doctoral. Facultad de ciencias sociales y jurídicas departamento de economía. Universidad de Jaén. España. ISBN 978-84-8439-882-0
Beatriz Martín (Equip de Turisme en Daleph)
Deixeu un comentari