LA MILLORA EN LA GESTIÓ DE BORSES DE TREBALL
Les administracions públiques tenen habitualment vacants que no poden ser cobertes per personal funcionari de carrera o laboral fix, en casos de necessitat de substitució transitòria dels titulars, per l’execució de programes de caràcter temporal, o per excés o acumulació de tasques.
És per aquest motiu, que les administracions es doten d’instruments com les borses de treball, l’objectiu de les quals és precisament cobrir aquestes necessitats de contractació temporal de la manera més àgil, flexible, eficaç i eficient possible.
Daleph ha treballat recentment per un municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per implementar un nou model de gestió de borses que vertebri tot el sistema de reclutament de nou personal per atendre necessitats temporals.
L’esmentat projecte es va fonamentar en 2 fases de treball, una primera fase centrada en l’anàlisi del model de borses actual i en l’estudi de models de gestió d’altres ens de diferent tipologia, per tal d’identificar bones pràctiques; i una segona fase de proposta de nou model.
De l’anàlisi es va despendre que el model vigent de borses era principalment reactiu i habitualment condicionat per la urgència de cobrir determinades posicions, el que acabava derivant en la creació de borses per a perfils molt específics, el que disminuïa la tipologia de vacants a que podia donar resposta cada borsa de treball. A això es sumava un sistema de selecció excessivament complex, que desincentivava en molts casos la participació en els processos, així com un sistema de crida rígid i poc eficient.
Feta la diagnosi es va procedir a la construcció del nou model de gestió de borses de treball.
Es va definir en primer lloc la tipologia i estructuració de les borses en base a perfils preferentment genèrics, que puguin donar resposta a les necessitats de diferents àmbits municipals, incrementant així l’eficiència dels processos selectius, i que incitin un model de gestió proactiu, no condicionat per la urgència per a cobrir determinades posicions. En aquest sentit, es fuig, en la mesura del possible de configurar borses per a perfils específics, reduint d’aquesta manera el nombre de processos selectius a realitzar.
En segon lloc, es va definir un sistema de selecció flexible i adaptatiu, basat en l’anàlisi comparada de models i en la voluntat de configurar un sistema àgil, i que posés l’accent en l’avaluació de competències. D’altra banda, resultava clau configurar un sistema que augmentés la capacitat d’atraure talent, que incentivés la participació en els processos i que contribuís a situar el treball a l’administració com un espai d’oportunitat per a les persones en cerca de feina. En aquest sentit, es va establir un sistema flexible i que es pogués adaptar a les necessitats, però que principalment reduís obstacles propis de processos de selecció ordinaris d’oferta pública d’ocupació excessivament complexos i poc proporcionats amb l’objectiu final de cobrir vacants temporals.
Per acabar de definir el model, es van establir aspectes relatius a la seva gestió, com ara l’ordenació i jerarquia de borses, la seva vigència, el sistema de crida, els criteris de permanència i exclusió, el període de prova o practiques i l’emissió d’informes d’avaluació professional.
El resultat d’aquesta feina, per tant, ha estat l’establiment d’un model de borses de treball ajustat a les necessitats de l’organització, que ha de permetre una gestió àgil i eficient i assegurar la cobertura de les necessitats de manera eficaç. En aquest sentit, des de Daleph creiem fermament que la millora en la gestió de les borses pot contribuir a reduir ineficiències, però molt especialment a atendre les necessitats temporals amb perfils adequats, millorant així els serveis que les administracions presten a la ciutadania.
Nora Rodriguez
