El darrer informe d’Intermón Oxfam Temps per a les cures calcula en 9,7 bilions d’euros la contribució que les dones fan a l’economia mundial mitjançant la feina dedicada a les cures, és a dir a l’atenció a infants, persones grans, dependents, malaltes,… Tanmateix, la major part de dones no reben com retribució per aquesta feina. El mateix informe indica que tres quartes parts del treball de cures no remunerat que es duu a terme al món recau en les dones.
A Espanya, segons el mateix informe, es vàrem dedicar 130 milions d’hores diàries a la feina de cures no retribuïda.
Aquesta carrega de feina fa que les dones tinguin moltes més dificultats que els homes per accedir a la feina, per mantenir-la i per progressar-hi, i dificulta també l’accés de les dones a l’educació, a la participació política, a les activitats esportives i de lleure, a la cultura,….
La solució a aquesta situació, profundament injusta, passa per la corresponsabilitat en la feina de cures i per augmentar els recursos públics que s’hi dediquen.
Pel que respecte a la primera qüestió, és imprescindible racionalitzar l’ús del temps per fer possible que dones i homes puguin compaginar el treball remunerat i la feina de cures, cal avançar en canvis normatius que afavoreixin que els homes puguin ocupar-se de la cura dels fills i filles o de persones dependents de la mateixa manera que ho fem les dones, i cal que els programes d’ocupació incorporin recursos de conciliació que permetin que les persones amb carregues familiars hi puguin participar.
Pel que respecta al suport públic a la feina de cures, no cal dir que el camí que queda per recórrer és immens. Serveixi com exemple el fet que a l’octubre de 2019 hi havia a l’Estat 260.000 persones reconegudes com a dependents esperant a rebre la prestació que els correspon.
El treball de cures ha estat assumit tradicionalment per les dones, però és imprescindible pel bon funcionament de la societat i l’economia. Per això la feina de cures ha de ser sostinguda amb recursos públics i requereix el compromís i la participació dels homes, les dones sempre hi hem estat.
Montserrat Parramon
Deixeu un comentari