EL PAPER DELS GRUPS D’INTERÈS EN L’ERA DE LES TIC
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), han esdevingut una eina essencial en els processos comunicatius que es donen durant el dia a dia en les actuals societats de consum. Xarxes socials, com per exemple Twitter i Facebook, han passat a formar part del diccionari quotidià de moltes persones al presentar un disseny de web 2.0, on les persones usuàries tenen la capacitat de generar tota mena d’informació que pot ser compartida a través d’Internet. D’aquesta manera, les persones esdevenen productores i consumidores, a l’hora, de la informació produïda a través de les xarxes socials. Aquest fet, no tan sols es produeix entre les persones a títol individual, sinó que també es dóna en el context i marc de la comunicació política i social, entre els quals es troben els grups d’interès.
L’anàlisi de les TIC, i especialment les xarxes socials, han despertat un gran interès des del punt de vista de l’impacte que poden tenir en els processos de mobilització social i acció col·lectiva, que sobretot van anar a l’alça a partir de les mobilitzacions globals simbòlicament representades en la Batalla de Seattle l’any 1999, passant pel sorgiment de moviments populars arreu del món reclamant major democràcia i igualtat social, com per exemple el Movimiento 15M a l’Estat espanyol o l’Occupy Wall Street als Estats Units durant el 2011.
La capacitat que li concedeixen les xarxes socials a les persones per tal d’intercanviar missatges polítics entre elles en base a un emmarcament personalitzat dels problemes (personal framing), està generant que visquem capítols de mobilitzacions socials que no estiguin encapçalades ni liderades per les organitzacions d’interessos clàssiques, com poden ser els sindicats, les organitzacions patronals o les entitats del tercer sector, sinó que sorgeixin i es duguin a la pràctica episodis d’acció col·lectiva per part de persones que han tingut la capacitat d’autoorganitzar-se a través dels espais generats per part de les TIC. Exemples com els esmentats amb anterioritat, van fer sorgir opinions i anàlisis de quin paper haurien d’assumir els grups d’interès en les actuals societats dominades per les TIC.
Molts d’aquests anàlisis han assumit que les organitzacions d’interessos poden deixar de jugar un rol important pel que fa a les mobilitzacions socials clàssiques, com poden ser les manifestacions al carrer, donat que Internet ha permès l’aparició de noves fórmules d’acció col·lectiva lligades a l’ús de la xarxa, com per exemple signar una petició on-line a través de plataformes tan conegudes com change.org, que no necessiten de cap organització que encapçali ni lideri el procés de recollida de signatures, sinó que la persona ho realitza a partir d’una lectura personal i interna del problema, d’on sorgeix la motivació suficient per tal de sumar-se a la iniciativa col·lectiva.
Altres veus, no obstant, són contràries a aquest tipus d’opinions, mostrant una visió més escèptica respecte a aquestes noves opcions de mobilització en xarxa, donat que l’impacte real i mediàtic és inferior a les tradicionals, com pot ser omplir els carrers amb milers de persones o ocupar les places de les principals ciutats. En aquest cas, el paper dels grups d’interès hauria d’alçar-se com la plataforma per la qual les persones són capaces d’organitzar-se, aprofitant la capacitat aglutinadora que tenen les organitzacions, tot i que propiciant el marge suficient d’actuació individual que les persones haurien d’assumir a través de les xarxes socials, sense un control tan exhaustiu i acèrrim per part del grup.
Si una cosa han d’adonar-se els grups d’interès del rol i paper que juguen les TIC en les actuals societats, és que són eines que situen les persones com actors rellevants capaces d’autoorganitzar-se per si mateixes en base a uns interessos comuns que comparteixen i es nodreixen a través de les xarxes socials. Tanmateix, les organitzacions d’interessos no tenen la intenció de desaparèixer, sobretot per la gran trajectòria històrica que moltes d’elles tenen i pel grau d’institucionalització que han assumit en molts terrenys de la vida política i social. No obstant això, el seu rol pot veure’s modificat. D’assumir el paper de ser els creadors d’espais i discursos de moltes persones en la recerca i lluita pels béns col·lectius, a ser la plataforma que sigui capaç de sumar i aglutinar les individualitats expressades i mobilitzades a través de la xarxa. Renovar-se o morir, aquesta és la qüestió.
Rubén Moliné