L’actual crisi sanitària global causada per la pandèmia del coronavirus ha impactat en la vida de milions de persones, originant la pitjor recessió econòmica dels darrers 75 anys. En aquest context, en l’inici d’aquesta nova dècada que va començar sent la de la posada en marxa d’accions enfocades en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el confinament i les seves conseqüències estan marcant un punt d’inflexió per a l’Agenda 2030, com ja ha advertit l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
Alguns efectes poden ser positius, com la reducció del trànsit i la millora de la qualitat de l’aire resultants de la minoració d’algunes activitats humanes durant la quarantena. Això pot contribuir a reduir els efectes del canvi climàtic (ODS 13), encara que potser de manera temporal si tot torna a la “normalitat” sense una reflexió que es tradueixi en l’aplicació de mesures.
No obstant això, és gairebé segur que el COVID-19 afectarà negativament l’avanç de diversos ODS. Per exemple:
- En la millora de la salut i el benestar (ODS 3), perquè encara que arribi el moment en què la pandèmia estigui controlada, aquest nou virus seguirà sent perillós per a una part important de la població i les últimes informacions de l’Organització Mundial de la salut (OMS) apunten a una estada prolongada de virus en les nostres vides (de 18 mesos a 5 anys).
- En el major accés a una educació de qualitat (ODS 4), atès que les mesures d’ensenyament en línia estan afectant especialment als nens i a les nenes dels col·lectius més vulnerables, que no tenen aquests recursos. A més, la manca de protocols al respecte ha donat lloc a una improvisació sistemàtica que s’ha d’evitar mitjançant l’adequada adaptació dels currículums a la nova metodologia que imperarà, al menys, durant el proper curs escolar.
- A la igualtat de gènere (ODS 5), ja que les dones es troben en major proporció en la primera línia de defensa (en medicina i sobretot en infermeria, el gènere femení és predominant); els seus ingressos solen dependre en major mesura de l’economia submergida (normalment com a empleades de la llar); i, queden exposades a una major possibilitat de violència domèstica durant els períodes de quarantena.
- En la generació de treball decent (ODS 8), a causa de l’impacte econòmic per la paralització de la majoria de les activitats comercials durant el confinament, a la conseqüent pèrdua de llocs de treball i a la degradació de el teixit empresarial, que prolongarà la recuperació econòmica, dificultant la reducció de la pobresa (ODS 1) i de les desigualtats (ODS 10).
Al costat positiu, la contingència actual, que ha obligat a milions de persones a romandre en confinament modificant dràsticament les seves activitats, portarà amb si espais per innovar en el funcionament de les ciutats: foment del teletreball; proliferació de serveis en línia (ensenyament, exercici, oci …); intensificació de la logística per al repartiment a domicili, tant de béns com d’aliments; diversificació dels usos de terra; reducció del trànsit motoritzat privat; etc. Així, la ciutat, paradigma de les comunitats socials humanes, hauria de tornar, si bé no a una normalitat, sí a una nova realitat més saludable, pròspera, competitiva, eficient i inclusiva (ODS 11).
Sembla evident que avui és prioritari que es destinin més recursos a aturar la pandèmia, però és crític que aquesta resposta no estigui desvinculada de les metes que representen els ODS amb les que 193 nacions estan compromeses durant els propers 10 anys. Aquesta crisi representa una oportunitat per respondre a l’emergència destinant recursos i planificant el futur per transformar l’actual model econòmic i social i impulsar l’assoliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i els seus 169 metes per a l’any 2030.
No hi ha dubte que el coronavirus ha posat de manifest que no hi pot haver economia sostenible sense una protecció social i sanitària universal, i que les crisis mediambientals i de biodiversitat afecten directament el desenvolupament sostenible i a l’economia mundial. En aquest sentit, la recuperació ha de ser diferent, centrada en la sostenibilitat ambiental i social, que condueixi a una economia baixa en carboni, resilient als efectes del canvi climàtic i que, com el mateix lema de l’Agenda 2030 indica, “no deixi a ningú enrere “. Per a això és especialment necessari treballar en un dels seus pilars: les aliances entre tots els actors econòmics, públics i la ciutadania de tot el món (ODS 17).
Més info. /https://cutt.ly/cyWSAny
Javier Lara
Deixeu un comentari