|

SERAN SUFICIENTS LES MESURES ADOPTADES PER COMBATRE EL COVID-19?

A Daleph portem unes setmanes realitzant un nou servei d’assessorament legal a través de diferents ajuntaments de la província de Barcelona. Aquesta assistència va dirigida a autònoms i pimes, i té com a principal objectiu informar-los i assessorar-los de les diferents ajudes i subvencions en matèria de COVID-19 a les que tenen dret, analitzant cada cas i indicant el procediment a seguir.

La crisis sanitària actual provocada pel COVID-19 ha requerit que els governs espanyol i  autonòmics aprovessin diverses normes per fer front a la situació, moltes de les quals inclouen mesures dirigides a pal·liar els efectes econòmics de l’Estat d’alarma i afecten directament als treballadors autònoms. L’elevat nombre de decrets-llei tramitats i les corresponents ordres per aclarir alguns preceptes dels mateixos han generat molta confusió entre els usuaris, de manera que vàrem contemplar la necessitat d’articular aquest nou servei.

Malgrat la direcció de les primeres mesures no semblava desencertada, la lletra petita d’alguna d’elles i la magnitud de la crisis fan que possiblement siguin necessàries noves mesures per evitar que la crisis sanitària es traslladi a l’economia.

Una de les principals ajudes adoptades per l’Administració ha estat la prestació extraordinària per cessament de l’activitat que el Govern espanyol ofereix a tots aquells autònoms que s’hagin vist afectats pel COVID-19, ja sigui perquè la seva activitat ha quedat suspesa per llei o perquè les seves vendes han disminuït en un 75%. En aquests casos, els treballadors autònoms poden sol·licitar una prestació del 70% de la seva base de cotització, que per la base mínima legalment establerta (i que cotitzen la majoria de treballadors autònoms) dona dret a una prestació de 661 euros. En alguns casos aquesta quantia resulta insuficient ja que és inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI), considerat la retribució mínima que necessita un treballador per subsistir (fixada actualment en 950 euros).

També s’ha aprovat la moratòria de diversos pagaments a l’Administració, com el dels impostos que s’hagin de liquidar durant la vigència de l’Estat d’alarma. Si bé aquesta mesura sembla encertada, una vegada converses amb els autònoms resulta evident que el que necessiten no és l’aplaçament dels mateixos sinó la seva exempció temporal. La forta caiguda en els seus ingressos impossibilita el pagament dels impostos tant ara com dintre d’uns mesos, ja que els efectes de l’actual crisis aniran més enllà de la vigència del confinament (especialment en sectors fonamentals de l’economia espanyola com són l’hostaleria i la restauració).

Per últim reflexionar sobre les mesures adoptades en matèria de lloguers. Si bé s’ha intentat protegir els arrendataris que s’hagin vist perjudicats pel COVID-19 en el Reial Decret-Llei 11/2020, només s’ha articulat tal protecció per l’habitatge habitual, excloent el lloguer del local comercial de tots aquells autònoms i pimes que no poden fer front al pagament del mateix (i que en molts casos s’han vist obligats a tancar).

De fet, el contacte diari amb la realitat em fa pensar si la qüestió consisteix en garantir liquiditat o solvència. Personalment considero necessari repensar la direcció i abast d’algunes de les decisions que s’estan adoptant. En un país com Espanya, amb una important dependència del sector serveis, l’efecte de la crisis sanitària tindrà un fort impacte en l’economia que afectarà al comportament dels ciutadans i modificarà els seus hàbits de consum, de manera que és necessari anticipar-se a aquesta situació i reforçar la base de la nostre economia: autònoms i pimes.

 

Jordi Robusté