En els últims anys hem hagut de realitzar alguns treballs relacionats amb l’anàlisi de necessitats de les empreses en determinats recintes com polígons industrials, centres i vivers d’empreses o coworking, i amb l’impuls de determinades actuacions com cooperació empresarial, digitalització o millora dels nivells de sostenibilitat.
En general es tracta d’encàrrecs en els quals el client busca poder oferir activitats i serveis a empreses que coincideixen espacialment en una determinada ubicació i que consideren són de vital importància per millorar la competitivitat de les empreses.
Normalment, excepció feta dels centres d’empreses temàtics, la primera constatació que tenim és que la coincidència espacial en un mateix recinte és l’únic nexe en comú entre les empreses a les quals es persegueix oferir serveis o entre les que es pretén impulsar algun paradigma de gestió en voga.
Inexorablement, el punt de trobada comú quan vam visitar a les empreses per conèixer les seves necessitats és un reguitzell de demandes, sol·licituds o directament queixes relacionades amb l’espai o recinte compartit del tipus: fred, calor, il·luminació, horaris, sales, office, mobilitat, aparcament, possibilitat de fer obres, sorolls, etc.
Igualment, una altra qüestió que sol interessar a les empreses és conèixer-se entre elles, encara que sigui per pura curiositat. El fet d’estar en un mateix espai, compartir passadissos i ascensors, trobar-se en la màquina de cafè, però no saber uns/es d’altres/as és una cosa que resulta paradoxal. Si bé és cert que en moltes ocasions la desimboltura i l’empatia d’alguns/es fa que el gel es trenqui, es produeixin trobades i fins col·laboracions, no sembla lògic que aquest aspecte s’hagi descuidat constantment per part d’aquelles institucions que impulsen, promocionen o s’interessen pel recinte en qüestió. En aquest sentit, les experiències més interessants s’han donat habitualment quan les empreses:
- Comparteixen veritablement un espai físic per tractar-se d’un espai molt obert (tipus coworking)
- Es troben en un estadi de desenvolupament molt similar, especialment quan encara són start-ups que no han validat el seu model de negoci en el mercat.
D’altra banda, pel de les institucions, ens trobem amb ganes immenses de fer coses noves, d’impulsar que les empreses cooperin, es relacionin, que facin projectes juntes, etc. A les qüestions que se’ls plantegen sobre el ja fet o construït, gairebé sempre hi ha alguna derivació a algun altre responsable o qüestió:
- Això ho porta urbanisme, …
- És cosa de l’edifici, …
- Aquí no tenim res a fer, …
- Es queixen molt però no col·laboren, …
Realment no podem fer res? ¿No seria més oportú escoltar i solucionar els problemes que ens plantegen abans de proposar noves qüestions? Ho hem provat? Tanta pressa tenim per tancar un expedient i obrir un altre?
Aquí deixo aquestes preguntes i simplement recordo aquella màxima del management dels 80s-90s relacionada amb qualitat de servei: “Qualitat és satisfacció de client”.
Deixeu un comentari