La transformació de l’Administració pública catalana: una oportunitat per a la modernització

El model organitzatiu de les administracions públiques és fonamental, ja que determina com es gestionen els recursos públics i influeix directament en la qualitat dels serveis que reben els ciutadans, la transparència de les institucions, el rendiment de comptes i la sostenibilitat tant de l’estructura institucional com de les persones que en formen part. No obstant això, canvis d’entorn com la globalització, la digitalització de l’economia o el creixement demogràfic estan motivant transformacions en els models d’administració pública arreu del món.

La Generalitat de Catalunya no n’és una excepció: l’octubre de 2024 el Govern aprovava un acord per endegar un procés de reforma de l’Administració. En aquest context, és cabdal que hi hagi un debat públic matisat, que aprofundeixi en les diferents variables en joc dins la transformació d’un sistema altament complex com és l’Administració de la Generalitat. En aquest article, analitzarem l’impacte del procés de reforma des d’un vessant tècnica, per tal de comprendre millor els possibles escenaris de futur immediat. Se centrarà només en les mesures que hem considerat més rellevants (la relació completa es pot consultar a l’acord de Govern citat més amunt).

El procés de reforma, encapçalat pel Departament de Presidència, es concreta en dos espais d’acció paral·lels en el temps: s’implementarà 17 canvis normatius i actuacions al llarg del 2025 i, treballant en àmbits similars, una comissió (CETRA) definirà una estratègia de transformació de l’administració de la Generalitat. Formada per experts externs a l’administració, i amb l’aportació de tècnics de dins de la Generalitat, treballarà en millorar tràmits administratius i aspectes transversals de la funció pública. La viabilitat dels canvis serà analitzada per una Comissió Interdepartamental d’alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat (CIMTA), amb un informe final que hauria d’arribar a la Conselleria de Presidència el gener de 2026. Cal destacar que és un període de treball ampli, cosa que permet un treball aprofundit. Tot i aquest termini, a la sessió de presentació del pla de reforma el president de la CETRA, Carles Ramió, va avançar que les recomanacions que no requereixin canvis complexos podrien implementar-se abans d’aquesta data. També cal esmentar que, per més que el procés se centri en l’administració de la Generalitat, segons el text de l’acord la reforma pot tenir impacte en altres administracions catalanes.

Com a observació general, resulta destacable que el full de ruta de la reforma compta amb un consens ampli de la comunitat d’experts i dels grups d’interès que han pressionat per la reforma (Ramió 2021; López-Casanovas, 2024; FERA 2024, Generalitat de Catalunya, 2013, Generalitat de Catalunya, 2005). El pla desplega tres àrees d’actuació principals. Una d’elles és la simplificació normativa i de les tramitacions, cosa que millora la relació amb la ciutadania i la transparència. Per una banda, la simplificació normativa seria la qüestió més complexa. En aquest sentit, requeriria la modificació coordinada de diferents lleis – com la Llei 29/2010, de l’ús dels mitjans electrònics – i suposaria un treball tècnic important. Més immediatament, es pretén eliminar la cita prèvia obligatòria amb un canvi normatiu. Aquest canvi, que no descarta l’ús d’aquest mecanisme, es motiva per les desigualtats que pot crear la bretxa digital. Finalment, es preveu una auditoria per simplificar el sistema de webs i aplicacions de la Generalitat, i redissenyar-lo seguint el criteri de les necessitats quotidianes de la ciutadania.

Un altre àmbit és l’organització de les entitats públiques i dels òrgans col·legiats de la Generalitat: aquí ja s’ha implementat una primera mesura, les modificacions legals necessàries per a la incorporació de membres independents en els òrgans col·legiats del govern, obrint aquestes institucions a opinions externes. Però potser l’àmbit de major abast és el de la funció pública, és a dir, com s’estructuren els recursos humans. La reforma preveu una estratègia a llarg termini de disseny i dimensionament d’uns serveis públics de qualitat. És un disseny especialment complex, ja que cal tenir compte múltiples factors: el paper que pot jugar la digitalització i la Intel·ligència Artificial (IA) en els procediments de treball, les projeccions demogràfiques i les necessitats derivades de la crisi climàtica. A més curt termini, es treballaria a planificar els recursos humans per departaments. La planificació es complementaria més tard d’un sistema d’informació que s’implementaria el 2028. Integrar les dades per a planificar les necessitats de recursos humans suposaria un pas enorme per aconseguir una administració més proactiva i flexible (Ramió, 2017, pp. 156-157; OCDE, 2021).

Tot i que la informació publicada no permet concretar més la direcció que prendrien aquests canvis, es poden trobar pistes en un dels punts del Pla normatiu del Govern. Aquest inclou un Avantprojecte de llei de l’ocupació pública catalana que hauria de “simplificar l’estructura de cossos i escales, regular la carrera horitzontal, els graus personals i l’avaluació de l’acompliment”, així com donar noves funcions a l’Escola d’Administració Pública Catalana en matèria de processos selectius i formació professional. És de destacar l’aposta per regular la carrera horitzontal, present al TREBEP (texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público) però que roman sense una aplicació del tot efectiva. Permetria establir un progrés en el temps de cada persona al seu lloc de treball, amb un sistema d’incentius per cada nivell de funcions i responsabilitats que s’assumís, i que no requeriria ascensos. Alhora, la simplificació d’estructura pot prevenir la compartimentalització de funcions i augmentar la polivalència de cada lloc de treball, quelcom summament positiu per fer front a necessitats canviants de treball (Ramió, 2018).

Un altre punt d’actuació és modificar els processos de selecció i el prestigi de l’Administració. En aquest sentit, s’intenta adreçar diverses problemàtiques: primer, promoure l’estabilitat de les unitats actuals, en part,  a caumsa de la situació d’envelliment de les plantilles d’empleats públics: el 2018, hi havia 1,81 persones majors de 59 anys per cada menor de 30 anys, i el personal major de 45 anys suposava més de la meitat de la plantilla (Castells, 2021). Segon, atraure el talent jove. En aquest sentit, també es proposen beques de pràctiques i ajudes a opositors. Finalment, hi podria haver un canvi en el model de selecció: malgrat que no s’especifica quins canvis es produirien, es pot tenir en compte que el lideratge del grup d’experts coincideix en modificar els processos de selecció, fent unes oposicions menys memorístiques, que també facilitaria l’atracció de talent jove (Ramió, 2018; Factor Humà, 2017).

Finalment, un punt central és la professionalització de la direcció pública. Era una de les demandes principals del FERA, i compta amb el precedent d’un projecte de llei el 2015 (Cortés-Abad, 2024). Actualment, els càrrecs directius de la Generalitat són seleccionats pels partits en el govern. És el que es coneix per un model de gestió clientelar (Ramió, 2017, p.128-130). Aquest model pot presentar dues problemàtiques: per una banda, suposa una rotació elevada de directius públics, dificultant la planificació a llarg termini tant en estructura organitzativa com en execució de polítiques; per l’altra, no estableix uns barems mínims de qualificació dels directius públics. Definir els llocs directius amb sistemes de selecció meritocràtics i independents, i un mode de provisió a llarg termini mentre compleixin els objectius permetria resoldre ambdós problemes (Jiménez-Asensio, 2020).

La reforma de l’Administració de la Generalitat representa una oportunitat clau per modernitzar i fer més eficient la gestió pública, amb impactes potencials en altres administracions del territori. Amb mesures que aborden des de la simplificació normativa i la digitalització fins a la professionalització de la direcció pública i la millora dels processos de selecció, el pla busca transformar l’Administració en un model més accessible, transparent i proactiu. No obstant això, l’èxit de la reforma dependrà de la seva aplicació pràctica, del compromís de totes les parts implicades i de la capacitat de superar els reptes d’un sistema complex. Aquesta transformació no només ha de respondre a les necessitats actuals, sinó que també ha de garantir un servei públic més eficaç i proper a la ciutadania en el futur.

Pau Ortega

BIBLIOGRAFIA

Castells, Guillem (2021), L’ocupació pública a Catalunya, Articles d’economia de la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica. Enllaç: https://economia.gencat.cat/web/.content/70_economia_catalana/arxius/articles-economia/21-07-Ocupacio-publica-a-Catalunya.pdf

Catalunya (2024), ACORD GOV/217/2024, de 8 d’octubre, pel qual s’impulsa l’elaboració d’una estratègia de transformació i millora dels serveis públics en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i s’aprova un pla de xoc amb mesures d’aplicació urgent (DOGC [en línia], núm. 9265, GOV/0217/2024). Enllaç: https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=996804&9f47f4447a0bf53787de9f6fd53db1cc03a98d3f9956ee4d1897fb8182316c59

Cortés-Abad, Ó. (2024). Situación de la dirección pública profesional en España. Análisis comparado en el sector público estatal y autonómico. Documentación Administrativa, 12, 8-27. https://doi.org/10.24965/da.11386

Departament de Governació i Administracions Públiques. Secretaria d’Administració i Funció Pública (2005), Llibre blanc de la funció pública catalana. Enllaç: https://hdl.handle.net/20.500.14227/2126

Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració de Catalunya (2024), Propostes a curt termini per la reforma de l’administració pública de Catalunya. Enllaç: https://fera.cat/wp-content/uploads/2024/11/2024.FERA-Propostes-Curt-Termin-Reforma-Administracio-Catalunya-1.pdf

Gordero, Matilde (26 de juny de 2017), Juliana Vilert: “L’Administració ha de donar respostes senzilles a situacions molt complexes”, Fundació Factor Humà. Enllaç: https://www.factorhuma.org/ca/webinars/13108-juliana-vilert-l-administracio-ha-de-donar-respostes-senzilles-a-situacions-molt-complexes

Jiménez-Asensio, Rafael (2020), ¿Por qué profesionalizar la Dirección Pública?, Ensayo y Política. Enllaç: https://rafaeljimenezasensio.com/2020/11/06/por-que-profesionalizar-la-direccion-publica/

López-Casanovas, Guillem (14 de desembre de 2024), Per què costa tant reformar l’administració pública. Diari Ara. Enllaç: https://www.ara.cat/opinio/costa-tant-reformar-administracio-publica-guillem-lopez-casasnovas_129_5229532.html

López-Casasnovas et al. (2013), Informe de la Comissió d’Experts per a la Reforma de l’Administració Pública i el seu Sector Públic. Enllaç: https://observatori.catacctsiac.cat/docs_observatori/general/201305_informe_experts_reforma_administracio.pdf

OCDE (2021), Public Employment and Management 2021: The Future of the Public Service. París: OECD Publishings. https://doi.org/10.1787/938f0d65-en.

Ramió, Carles (2017), La Administración Pública del Futuro (Horizonte 2050). Instituciones, Política, Mercado y Sociedad de la Innovación. Madrid: Tecnos

Ramió, Carles (2021) La reforma administrativa per a la gestió dels fons europeus NGEU a l’Administració de la Generalitat de Catalunya: direcció pública, agencialització i gestió per projectes. Revista Catalana de Dret Públic 63, pp. 81-100