La jornada de presentació del XV Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, celebrada el divendres 13 de gener, ens deixa perspectives interessants sobre l’evolució recent i la situació actual del serveis socials.
A la ponència central, Alfonso Lara, Policy director de l’European Social Network va defensar la presa de decisions basada en evidències sobre allò que funciona i és més cost-efectiu, i en va posar alguns exemples de l’àmbit social. El Cercle de Comparació es basa en indicadors de gestió i no d’impacte, d’un total de 56 municipis de la demarcació de Barcelona. Tot i així, la lectura dels indicadors i la seva evolució en l’últim decenni proporciona evidències del què ha passat als serveis socials pel què fa a l’accessibilitat del servei, la cobertura de les necessitats ateses, i les disparitats en el seu desplegament territorial.
Fixant-nos només en alguns dels molts fils narratius que proporciona l’informe, i mirant de substanciar algunes intuïcions compartides per gestors i professionals del sector, el Cercle proporciona pistes sobre quin és el focus d’atenció als Serveis Socials Bàsics, a 10 anys de l’aprovació de la LAPAD i la llei de serveis socials.
En aquest temps, i com era d’esperar, ha crescut l’atenció a la dependència però l’entrada de nous usuaris al sistema queda aturada al voltant de 2011. A 2015, 8 de cada 1.000 habitants són usuaris de SAD, mentre que 19 de cada 1.000 tenen un Programa Individual d’Atenció (PIA) aprovat. Els Serveis Socials d’Atenció Domiciliària s’han estès, bàsicament, entre la població de més de 85 anys, i amb una especial intensitat en una prestació com és la teleassistència. En resum, el desplegament de la LAPAD es troba pràcticament interromput des de 2011, i ha quedat concentrat en el col·lectiu de més edat, i en base a prestacions econòmiques o tecnològiques i no tant de servei, que són les que a priori tindrien un retorn social més elevat.
Els indicadors del Cercle són especialment contundents a l’hora de demostrar com l’actual focus dels serveis socials bàsics no és ni la promoció de l’autonomia, ni la integració de les persones en xarxes relacionals, sinó l’atenció de situacions de pobresa material. L’any 2015, amb un 15% de població atesa pels Serveis Socials Bàsics, el percentatge de població catalana en situació de privació material severa se situa en un 6%. És així com s’entén que la recent tendència incremental de la despesa corrent per càpita dels SSB estigui totalment esbiaixada cap a la dotació pressupostària de les prestacions econòmiques d’urgència social, que ha passat de ser de 3,3 euros per càpita a 7,4 entre 2010 i 2015.
Els indicadors permeten constatar, també, les disparitats territorials en el finançament i cobertura de serveis i prestacions (d’atenció a situacions de vulnerabilitat econòmica, però també de dependència), en funció de la dimensió poblacional dels municipis.
Ampliant la perspectiva al rol d’altres subsistemes de benestar amb els que es relacionen els serveis socials (com educació, salut i habitatge), a la taula rodona de cloenda de la jornada, Xavier Martínez Celorrio va proposar que l’objecte de tots aquests ha de ser la lluita contra tots aquells mecanismes que possibiliten l’herència social de la pobresa, i més en un context on l’ascensor social es troba en moviment descendent per a amplies capes de la població.
Les evidències que proporciona el Cercle de serveis socials d’enguany, doncs, interpel·len no únicament els serveis socials sinó al conjunt del sistema de benestar, des del moment en què aquest està deixant d’actuar sota una lògica de superació d’aquelles dinàmiques (materials, sí, però també de capital social, relacional i educatiu i cultural) que, tot reproduint desigualtats, erosionen la cohesió social.
Emma Rué
Un comentari
Gracias Emma por poner el foco en el llamado “cuarto pilar del estado del bienestar” y advertir que, en los últimos años, su capacidad de limar la desigualdad social está viéndose tristemente menguada. Unos servicios sociales centrados casi exclusivamente en el alivio de la pobreza y las carencias materiales de la población, difícilmente van a poder dedicar recursos a fortalecer el tejido social y las actividades comunitarias.
Las estadísticas que proporciona el Círculo de Comparación Intermunicipal son especialmente valiosas para conocer esta evolución y ayudarnos a replantear qué modelo de sistema de bienestar queremos. Esperemos que sea uno que se aleje de las políticas de carácter asistencialista y otorgue a la ciudadanía de los medios materiales necesarios para poder ejercer sus derechos y deberes.