Nova llei d’indústria: Una aposta estratègica per a la reindustrialització d’Espanya

En el marc del Congrés Nacional d’Indústria, dijous passat, Jordi Garcia Brustenga, Director General d’Estratègia Industrial i PIME en el Ministeri d’Indústria i Turisme, va desgranar els elements clau d’aquest projecte de llei que al seu torn conformen els elements clau de l’Estratègia Industrial que l’actual equip del Ministeri vol impulsar durant els pròxims anys.

En primer lloc, va posar de manifest la necessitat d’aquesta nova llei per una raó senzilla: la vigent llei data de 1992, temps en el qual triomfava aquella expressió “la millor llei d’indústria és la que no existeix”. Avui dia, en 2025 amb un escenari mundial i industrial totalment diferent sembla raonable abandonar aquest lema i posar a les polítiques públiques i el mercat a col·laborar en la tasca de la reindustrialització del país. En aquest sentit, aprovar la llei no sols respon a una necessitat temporal, sinó que té un caràcter simbòlic rellevant. Respon a una manera de fer europea, a un model europeu d’entendre la política industrial i envia-li un senyal al món.

La nova llei introdueix respecte a l’anterior nous conceptes com a Digitalització o Autonomia Estratègica i fixa un nou model de Governança integrat per uns instruments i estructures:

–              L’estratègia Espanyola d’Indústria i Autonomia Estratègica, que és el document que conté les línies generals i les directrius bàsiques de la política industrial espanyola. És l’instrument d’orientació de la política industrial a llarg termini per a aconseguir els objectius generals establerts en la llei, tindrà una vigència de sis anys i es materialitzarà en el Pla Estatal d’Indústria i Autonomia Estratègica i els seus Programes. L’estratègia prioritzarà i resultaran uns ecosistemes industrials triats per la seva importància estratègica. A tot això se sumaran reptes de caràcter transversal i s’institucionalitzaran els PERTES com a eines de suport.

–              Des del punt de vista de les estructures, la llei estableix:

  • El Consell Estatal de Política Industrial, òrgan de caràcter interministerial, consultiu, assessor i de coordinació de les matèries que afecten la indústria.
  • La Conferència Sectorial d’Indústria i Pime, com a òrgan de cooperació entre l’Administració General de l’Estat i les comunitats i ciutats autònomes.
  • El Fòrum d’Alt Nivell de la Indústria Espanyola i les comissions que d’ell es desprenguin, que assessorarà el Ministeri d’Indústria i Turisme en el disseny de les polítiques del Govern en matèria de política industrial. A més de representants del Ministeri d’Indústria i Turisme, formaran part d’aquest Fòrum d’agents econòmics i socials del sector industrial amb l’adequada representació i participació de les cadenes de valor dels ecosistemes industrials implicats.

Un altre dels aspectes destacats en la intervenció va ser l’ampliació de l’abast de la llei, implicant no sols qüestions pròpies de la competència tradicionalment denominada “Indústria” sinó a qüestions com la Innovació, Territori, Talent, Energia o Medi Ambient.

Per part seva, els agents socials participants en la taula de treball van saludar molt positivament la iniciativa de la nova llei, la reindustrialització com a prioritat governamental i van insistir en la necessitat del desenvolupament dels seus continguts i la dotació de pressupostos que l’acompanyin. Igualment, van cridar l’atenció sobre la importància de la coordinació entre els diferents nivells de l’administració pública i van apel·lar als grups polítics de la cambra al fet que facin esforços per aconseguir consens en una llei que consideren llei del país.