Daleph et recomana 10 lectures imprescindibles per aquest 8 de març

S’aproxima el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i en motiu de l’efemèride, a Daleph volem aprofitar per a recomanar-te 10 lectures per a reflexionar entorn a la igualtat de gènere.

En primer lloc, iniciem amb les novel·les de Condé, Ernaux, Tan i Climent. Totes quatre exposen experiències femenines sovint invisibilitzades i la seva resistència davant les imposicions socials:

Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem, de Maryse Condé. Aquesta novel·la dona veu a una de les moltes dones oblidades per la història: la Tituba, una esclava acusada de bruixeria als judicis de Salem a finals del segle XVII. Condé narra la seva història des d’una perspectiva crítica, explorant el racisme, el masclisme i la persecució atroç de les dones llavors considerades un perill i una amenaça pel sistema.
L’esdeveniment, d’Annie Ernaux. Una lectura que narra la pròpia experiència de l’escriptora amb un avortament clandestí a la França de l’any 1963, quan era il·legal. Ernaux descriu el procés físic i emocional que va viure, juntament amb el pes social que va comportar. Un llibre que denuncia la desigualtat de classe i el control sobre el cos de les dones.
El Club de la Bona Estrella, de Amy Tan. Una obra que ofereix una visió profunda de les vides de quatre dones xineses migrades als Estats Units, que han d’afrontar les seves pròpies lluites internes i la relació amb les seves filles, ja plenament integrades en la societat estatunidenca. L’obra és un referent d’apoderament i visibilització del suport i la sororitat entre dones.
A casa teníem un himne, de Maria Climent. La novel·la de Climent explora les relacions familiars des d’una perspectiva femenina. A través del retrobament de tres dones d’una mateixa família, explora els secrets, les decisions vitals i les oportunitats perdudes. Es tracta d’una lectura que reivindica la veu de les dones amb humor i sensibilitat.

Ara bé, si el que et crida l’atenció és conèixer la posició que han ocupat les dones al llarg de la història, pots endinsar-te en les lectures d’Aleksiévich i Hessel:

La guerra no té cara de dona, de Svetlana Aleksiévich. Un recull dels testimonis de les dones soviètiques que van viure la Segona Guerra Mundial en primera persona. L’obra dona veu a les seves experiències en un espai profundament masculinitzat, i s’allunya del relat habitual de la narrativa bèl·lica, sovint relatiu a històries sobre dirigents homes i les xifres de morts en guerra. Aleksiévich, amb un estil íntim i colpidor, ens apropa a aquestes dones i a les lluites que, fins ara, havien quedat invisibilitzades.
Historia del arte sin hombres, de Katy Hessel. Una lectura que mostra com, malgrat els homes han estat la cara visible en la història de l’art, les dones també hi han estat sempre presents i moltes d’elles han destacat en múltiples corrents artístics. L’obra posa en relleu les diverses manifestacions en què les dones han creat art, sovint amb formes d’expressió diferents de les hegemòniques. Es tracta d’una lectura imprescindible per qui vulgui apreciar la història de l’art en tota la seva plenitud.

Si el que t’interessa és comprendre i abordar la violència masclista, et recomanem les lectures de Vall i Rivera:

Trenqueu en cas d’emergència: Un manual per a víctimes i supervivents de violència masclista, de Carla Vall. Vall es advocada penalista, criminòloga i docent especialitzada en l’abordatge i la prevenció de les violències masclistes. En la seva obra, l’autora aborda la recuperació i el suport a les víctimes tenint en compte les seves necessitats i els recursos disponibles. Ofereix recomanacions tant per a qui viu una situació de violència en primera persona com orientacions per a qui vol ajudar des de fora.
El invencible verano de Liliana, de Cristina Rivera. Un relat de memòria, justícia i denúncia. L’obra reconstrueix la vida de Liliana Rivera Garza, estudiant d’arquitectura assassinada per feminicidi a la Ciutat de Mèxic. Cristina Rivera Garza, la seva germana i autora del llibre, combina el seu testimoni, treu a la llum temes com la reparació i el dol i dona veu als somnis i pors de la Liliana. Un text que ens ajuda a entendre fins on pot arribar la violència masclista, i ens fa comprendre la necessitat de posar veu a totes i cadascuna de les dones que l’han patida.

Per finalitzar, no volíem passar per alt els clàssics de Woolf i Hooks. Ambdues qüestionen les estructures patriarcals i reivindiquen la necessitat de llibertat com a base per a una vida plena i justa:

Una cambra pròpia, de Virginia Woolf. Woolf, una de les escriptores més influents del segle passat i pionera en literatura feminista, escriu aquest clàssic amb l’objectiu de reivindicar l’espai propi i la independència econòmica no només per a les dones escriptores sinó per a totes aquelles que vulguin fer sentir la seva veu. Una lectura fonamental per a comprendre la importància de la llibertat de pensament i de creació des d’una perspectiva feminista.
Tot sobre l’amor, de Bell Hooks. Un assaig que desafia la visió romàntica de l’amor i el reivindica com una força política i transformadora. Hooks analitza com el patriarcat i el capitalisme distorsionen les relacions afectives i aposta per un amor basat en la cura i la justícia. Es tracta d’una lectura imprescindible per repensar de quina forma estimem i com podem construir relacions més sanes, lliures i compromeses.

Malgrat que aquestes lectures estan escrites des de diverses perspectives, temàtiques i estils, totes elles ens conviden a qüestionar les estructures que perpetuen la desigualtat. Llegir-les és fer una pas més cap a una consciència crítica i transformadora, que com a societat ens farà estar cada cop més a prop d’aconseguir una igualtat de gènere real.