GEM 2023-2024. PRIMERES REFLEXIONS.

Per a les persones interessades en les polítiques públiques de suport a la creació i consolidació de noves empreses, és un goig poder comptar amb un instrument de mesura i anàlisi com el Global Entrepreneurship Monitor (GEM), que any rere any, dona compte de la situació del fenomen emprenedor a Catalunya, a Espanya, i a un ampli ventall de CCAA espanyoles i països de tot el món, tot utilitzant el mateix model teòric de referència i la mateixa metodologia de treball. En aquest sentit, vull agrair a totes les institucions implicades -Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Institut Metròpoli i Universitat Autònoma de Barcelona- la tasca executada.

L’estudi distingeix entre quatre fases del moment emprenedor (potencial, naixent, nova i consolidada) i utilitza com a principals eines metodològiques de captació d’informació una enquesta a la població entre 18 i 64 anys i una enquesta a persones expertes en matèria de creació d’empreses.

Bo i cert l’enquesta contempla preguntes de caràcter aspiracional, el fet que sempre i a tots els territoris sigui la mateixa enquesta, permet, com a mínim, que el possible biaix sigui sempre igual.

En ventall d’elements analitzats és força ampli i dedicaré les setmanes vinents a analitzar-los amb detall. Tot i això, m’agradaria posar de manifest en aquestes línies alguns dels elements que m’han cridat més l’atenció.

a/ Tot i que l’economia espanyola està qualificada d’una de les més dinàmiques d’Europa i les xifres de creixement del PIB ho corroboren, existeix una gran diferència envers la visió de la població sobre les oportunitats d’emprenedoria entre Catalunya i Espanya (26%) i la resta de països de la UE amb ingressos alts (50%). No soc gaire capaç de donar una explicació a aquesta paradoxa, llevat del cas que interpreti que la població no s’acaba de creure aquestes dades de creixement o, si més no, no les percep en el seu entorn més proper i, per tant, no les incorpora en les seves expectatives i visió de la realitat.

b/ Tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i de la Unió Europea, pràcticament la meitat de la població enquestada creu que disposa de coneixements i habilitats per a poder emprendre. Aquesta percepció manifestada a les enquestes xoca bastant frontalment amb el que escolto i observo de les persones emprenedores que participen en els programes de formació sobre creació d’empreses en els que intervinc com a formador o coordinador.

Ans al contrari, el que percebo és una gran carència en aquests àmbits, especialment els relacionats amb els aspectes econòmics i financers. És possible que bona part de les persones que responen l’enquesta estiguin pensant més en els seus coneixements i habilitats per substituir al seu cap directe en l’empresa en què treballa i no tant en els coneixements i habilitats necessaris per a emprendre i gestionar una empresa. Igualment, és habitual que les persones tinguin formulades les seves pròpies opinions sobre estratègies de grans empreses de productes i serveis massius, mediatitzades, probablement, per notícies i articles en mitjans digitals amb poca base científica.

De fet, estic absolutament convençut que els millors programes de formació per a persones emprenedores són aquells que s’allunyen de posar l’èmfasi en els temes de “moda” i instruments sofisticats i el posen en aquells que configuren els fonaments del management i les habilitats empresarials.

c/ Finalment, vull cridar l’atenció sobre un aspecte que trobo força rellevant que és l’abandonament, el fracàs empresarial. Malgrat que, segons l’enquesta, sembla que els percentatges d’abandonament empresarial a Catalunya i a Espanya són menors que a la resta de la Unió Europea i no deixa de ser una qüestió sobre què pensar i donar respostes. Una petita anàlisi dels fluxos teòrics que s’haurien de produir entre les diferents fases del procés emprenedor comparant les dades de l’estudi 2022-2023 i l’estudi 2023-2024 ens indica que en el camí dels tres primers anys i mig de vida de les empreses, en perdem un nombre molt rellevant.

De fet, és possible que moltes persones de les quals llegiu aquest article, en passejar pel vostre barri o la vostra ciutat hàgiu tingut aquella sensació que molts comerços obren i tanquen a una velocitat espectacular. Com és això possible? Recordeu el que deia a l’epígraf anterior sobre la mateixa percepció dels coneixements i habilitats per emprendre? Tinc la sensació que hi ha alguna relació.

Jaume Amill