S’ACCELERA EL RITME DE COMPLIMENT DE LA LLEI DE TRANSPARÈNCIA. QUINS SÓN ELS NOUS REPTES?

L’aprovació al desembre de 2014 de la Llei 19/2014, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern ha constituït un punt d’inflexió en l’evolució i implementació del principi de transparència i dels criteris de bon govern en la gestió pública.

Abans de l’entrada en vigor de la norma, la Fundació Carles Pi i Sunyer va realitzar un projecte que proporcionava una foto preliminar de la situació; es posava de manifest que les administracions públiques no partien de zero a l’hora d’informar de manera oberta a la ciutadania sobre aspectes on ja hi havia legislació al respecte, com la contractació pública o la gestió urbanística. Malgrat era un bon punt de sortida sobre el que treballar, altres aproximacions analítiques realitzades pel Síndic de Greuges el 2016, l’any d’entrada en vigor de la llei, constataven que encara quedava un llarg camí per recórrer. Els grans organismes públics (Generalitat o Diputacions) complien acceptablement amb els requeriments establerts per la norma, mentre que els ens locals eren els que presentaven més dificultats per assolir-la. Dins d’aquests, els municipis que tenien més dificultats per assegurar-ne el compliment eren els menors de 20.000 habitants, mentre que els grans presentaven millor comportament.

L’any 2017, en la seva funció avaluadora, el Síndic de Greuges ha donat continuïtat a l’estudi efectuat l’any anterior. Els resultats posen de manifest que les administracions de dimensions més grans mantenen i milloren lleugerament el nivell de compliment de la llei, que ja era notable. Però la millora significativa es produeix en les administracions supramunicials i els ens locals (el 65% dels ens analitzats), sobretot els de menor dimensió, segurament perquè la situació de partida era pitjor. Tot i així, els municipis més grans (de més de 20.000 habitants) encara es comporten millor que els més petits, i dins d’aquests, els de menys de 5.000 habitants són els més allunyats de la mitjana. Per contra, en els ens instrumentals (ens dependents o de cooperació) s’identifiquen, hores d’ara, forces deficiències.

D’aquesta manera, es constata que els ens locals mantenen en bons nivells de compliment els ítems que ja venien realitzant, però també els milloren. De fet, pràcticament el 100% dels ens locals disposen d’espais  destinats al perfil del contractant, a informació urbanística, pressupostària, referent al catàleg de procediments administratius o a normativa i legislació. L’existència d’espais de participació ciutadana, que eren testimonials en municipis entre 5.000 i 20.000 habitants, i pràcticament inexistents en els menors de 5.000 habitants, estan presents, en mitjana, en un 90% dels municipis catalans.

També és destacable la millora en àmbits on el ens locals estaven més endarrerits. Destaca de manera generalitzada l’increment d’informació publicada sobre el màxim responsable o equip de govern (cartera, dedicació, CV o retribució i béns patrimonials). Pel que fa a l’organització interna, la millora és encara més notable en aquells ítems que semblaven més difícils d’assolir; forces municipis publiquen la plantilla del personal, i l’accés a informació sobre l’organigrama o la RLT s’ha triplicat en alguns trams de municipis. No es pot dir el mateix, però, del Pla de govern o les cartes de servei, aquestes últimes només les publiquen el 50% dels municipis de més 50.000 habitants.

Tot i l’esforç invertit i el camí recorregut, l’estudi del Síndic encara evidencia mancances generalitzades en el format i la qualitat de la informació. Per exemple, dificultats per identificar les dates d’actualització de la informació, absència de guies per facilitar la seva interpretació o la impossibilitat de reutilitzar i comparar la informació publicada. Addicionalment, remarca que en el segon any de vigència de la Llei, una part significativa dels ajuntaments no han pogut desenvolupar mecanismes de resposta eficients i dins dels terminis de sol·licitud. Per tant, per complir de manera efectiva amb els requeriments de la llei caldrà invertir nous esforços de caràcter econòmic, humà o material, però també serà necessari disposar d’una administració intel·ligent i capaç de gestionar la complexitat que suposa la gestió de la informació.

 

 

Vanesa Mora

Deixeu un comentari