La setmana passada vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la segona edició del Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC i el Consorci Localret, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
El Congrés, celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) sota el lema “El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions públiques” comptava amb un atapeït programa amb ponències, tallers i taules rodones, estructurades en 4 eixos: Govern Obert, Administració digital, Empresa i Gestió intel·ligent del territori.
Les més de 60 sessions ofertes tenien com a principal objectiu crear un espai de trobada i intercanvi de coneixement, amb experiències i debat sobre les infraestructures que han de permetre una bona governança i una gestió pública eficient, estructurant una administració oberta i innovadora que doni resposta real a les demandes i expectatives de la societat.
És clar l’interès que suscita el Govern Digital. En són una bona mostra els més de 1.200 congressistes participants en aquesta edició. I és que no pot ser d’una altra manera: el canvi que ha patit la nostra societat en els darrers anys amb la irrupció de les noves tecnologies s’ha de reflectir necessàriament a la nostra administració.
Ara bé, la realitat dels ajuntaments complica aquesta transició, més encara la dels ajuntaments de municipis de menor població, on la limitació de recursos és palesa. En aquest sentit, es manifestava la Dolors Roo, Tècnica de la Unitat de Secretaria Intervenció Municipal del SAM de la Diputació de Tarragona, al debat “La gestió del canvi cap a un govern transparent”, on relatava les dificultats dels ajuntaments petits respecte la transformació digital: estructures organitzatives rígides, resistència al canvi, manca de formació entre el personal i els càrrecs electes i normatives no adaptades al món local, entre d’altres.
Per fer front a les dificultats organitzatives, cal entomar la implantació del Govern Obert des d’una perspectiva transversal que impliqui a tota l’organització. Ja no pot ser únicament un objectiu del Departament d’Informàtica o Noves Tecnologies, sinó que cal cercar fórmules organitzatives més flexibles, que permetin una veritable i adequada implantació del Govern Digital. Més enllà, una intervenció en un dels debats, apuntava la necessitat d’emular el sector privat amb la creació de “start-ups” per al foment de la innovació.
En aquest escenari és vital la creació de mecanismes de cooperació, com és el Pacte Nacional per a la Societat Digital, que va ser objecte de presentació durant el Congrés. El Pacte, signat el 24 d’octubre de 2016, és un protocol amb què la Generalitat, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Localret, es comprometen a fomentar de manera conjunta el desenvolupament de la societat digital a tot el territori català i establir mecanismes de col·laboració que sumin sinèrgies i recursos per donar millor resposta a la ciutadania i a les pròpies administracions, i situar Catalunya com a referent davant els reptes de la revolució digital.
El Congrés va ser també una bona mostra d’experiències i bones pràctiques, com la de l’Ajuntament de Torrefarrera, un municipi de la província de Lleida de 4.630 habitants, exemple encoratjador de com un ajuntament petit aborda un projecte integral de Transformació Digital: des de la implantació d’un gestor d’expedients i la signatura digital telemàtica, a l’impuls de l’arribada de la fibra òptica a tot el municipi o l’aplicació de les noves tecnologies a la gestió del clavegueram, entre d’altres iniciatives.
En definitiva, després dels dos intensos dies de Congrés, m’emporto com a conclusió que hi ha molt camí per recórrer, però la transformació cap a l’era digital és irrefrenable, i com va dir l’Andrea Di Maio a la seva ponència: “el Govern Digital és el camí, no la destinació”.
Nora Rodríguez
Un comentari
Moltes gràcies Nora pel teu excel·lent resum. Totalment d’acord amb la darrera frase. L’important és millor servei al ciutadà. Els mitjans estan al servei de les finalitats i no a l’inrevès.