Noves i velles polítiques d’ocupació

Fa 25 anys, en el marc de la reconversió de la mineria, i més concretament en el programa de recol·locació de treballadors de Carbons de Berga, vaig comprovar que l’èxit d’un programa d’ocupació està directament lligat a la professionalitat i motivació de l’equip que ho gestiona, la flexibilitat amb què s’aborda i l’enfocament a resultat que s’imprimeix.

Aquesta idea l’he pogut corroborar els últims anys mitjançant diferents experiències tant de Daleph com de Ingeus.

L’enfocament en Carbons de Berga era més artesanal, disposàvem de sistemes més rudimentaris i multitud de llistes substituïen als quadres de comandament, mètriques i programes informàtics que avui ens són de tanta utilitat. Però l’essència no ha canviat; sempre es parteix del mateix: la creença (contrastada) que una persona, per molt allunyada del mercat de treball que estigui, té una alta possibilitat de trobar una feina si compta amb el suport adequat.

Després d’aquests 25 anys de proximitat a les polítiques i programes d’ocupació, cada dia tinc més la convicció que les coses són més senzilles del que semblen o les fem. També tinc la impressió que durant molts anys ha sobrat sofisticació i vernís metodològic en les actuacions. La mandra i la rigidesa burocràtica han fet la resta.

Que ningú es confongui, reduir a nivells acceptables la nostra taxa d’ocupació no em sembla gens senzill, entre altres coses perquè depèn molt poc de les polítiques d’ocupació. El que pretenc transmetre és que aquelles persones que estan molt allunyades del mercat de treball, per motiu d’edat, nivell educatiu o temps en la desocupació, no estan condemnades indefectiblement a aquesta situació. Sabem que si reintroduïm la motivació a les seves vides, potenciem el seu autoconeixement i els ajudem a generar una fulla de ruta, augmenten radicalment les seves possibilitats de trobar una feina.

I això no és impossible, només cal posar una mica de sentit comú.

Gregori Cascante

3 Comentaris

  1. Jaume Amill Miralles-Reply
    24 novembre, 2016 en 5:39 pm

    Gregori, encuentro muy interesante tu aproximación. Estoy convencido que en muchos ámbitos de actuación pública, hace falta sofisticar menos los diseños y aproximaciones metodológicas y poner más énfasis en parámetros de gestión. La búsqueda continua de nuevas formas de hacer y proceder, puede alejar del objetivo real que se persigue.

  2. Conchi Sánchez Guerrero-Reply
    25 novembre, 2016 en 1:23 pm

    Gregori, como bien dices es posible y las propias vivencias de nuestros compañeros de INGEUS así lo demuestran, hablando con ellos se puede ver claro que lo que funcionan son las metodologías cercanas, empáticas, sencillas para los desempleados, de acompañamiento y preocupación real de cada caso , de llamarse por el nombre, de tú a tú, el usuario y el asesor, de seguimiento en el tiempo hasta que se consigue el objetivo,…, al final si hablamos de políticas de empleo tenemos que hablar de personas, no sólo de metodología.

  3. 29 novembre, 2016 en 10:14 am

    Gregori, comparto el punto de vista. Nos encontramos en un mundo cambiante y dinámico, el entorno nos pide adaptabilidad y capacidad en la gestión del cambio. Por ello, me gustaría añadir también la importancia del desarrollo de la propia autonomía. Cuando acompañamos a personas al mundo laboral, lo hacemos fomentando su autoconocimiento, confianza, motivación y autonomía. De manera que, finalmente, no solo encuentren un empleo sino que también dispongan de una caja de herramientas para convertirse en expertos en conocerse a sí mismos y en llevar a la consecución sus objetivos.

Deixeu un comentari