Noves i velles polítiques d’ocupació

Fa 25 anys, en el marc de la reconversió de la mineria, i més concretament en el programa de recol·locació de treballadors de Carbons de Berga, vaig comprovar que l’èxit d’un programa d’ocupació està directament lligat a la professionalitat i motivació de l’equip que ho gestiona, la flexibilitat amb què s’aborda i l’enfocament a resultat que s’imprimeix.

Aquesta idea l’he pogut corroborar els últims anys mitjançant diferents experiències tant de Daleph com de Ingeus.

L’enfocament en Carbons de Berga era més artesanal, disposàvem de sistemes més rudimentaris i multitud de llistes substituïen als quadres de comandament, mètriques i programes informàtics que avui ens són de tanta utilitat. Però l’essència no ha canviat; sempre es parteix del mateix: la creença (contrastada) que una persona, per molt allunyada del mercat de treball que estigui, té una alta possibilitat de trobar una feina si compta amb el suport adequat.

Després d’aquests 25 anys de proximitat a les polítiques i programes d’ocupació, cada dia tinc més la convicció que les coses són més senzilles del que semblen o les fem. També tinc la impressió que durant molts anys ha sobrat sofisticació i vernís metodològic en les actuacions. La mandra i la rigidesa burocràtica han fet la resta.

Que ningú es confongui, reduir a nivells acceptables la nostra taxa d’ocupació no em sembla gens senzill, entre altres coses perquè depèn molt poc de les polítiques d’ocupació. El que pretenc transmetre és que aquelles persones que estan molt allunyades del mercat de treball, per motiu d’edat, nivell educatiu o temps en la desocupació, no estan condemnades indefectiblement a aquesta situació. Sabem que si reintroduïm la motivació a les seves vides, potenciem el seu autoconeixement i els ajudem a generar una fulla de ruta, augmenten radicalment les seves possibilitats de trobar una feina.

I això no és impossible, només cal posar una mica de sentit comú.

Gregori Cascante