El passat divendres 30 de setembre, l’equip d’Empresa, Territori i Sostenibilitat va presentar l’informe final sobre l’anàlisi de l’artesania alimentària de Catalunya en un acte presencial davant de diferents gremis i agents clau del sector sota la coordinació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Aquest estudi neix amb la finalitat de reconèixer i donar visibilitat a aquelles empreses artesanes alimentàries que han acreditat que compleixen els requisits normatius que estipulen que formen part del col·lectiu d’ofici d’artesans i elaboren petites produccions.
És d’especial rellevància esmentar que, fins ara, no existia cap normativa a escala europea que definís el concepte d’artesania alimentària. En conseqüència, l’equip de Daleph ha elaborat una anàlisi de diferents empreses i gremis de fins a 14 sectors d’alimentació diferents, amb la finalitat d’identificar els criteris que s’inclouran en el nou marc normatiu amb un impuls cap al nou Decret.
Durant el transcurs de l’estudi, s’identificarien les característiques d’una empresa artesana alimentària, es contribuiria a definir una proposta d’un llindar general que marcaria el límit de facturació per a una empresa artesana i, finalment, es generaria una proposta de criteris addicionals a forma de llindar específic, sota el qual les empreses dels diferents sectors podrien mostrar el model de producció artesanal. Per extreure’n les dades referenciades, hem comptat amb més de 25 entrevistes amb gremis i actors de representativitat i amb més de 70 respostes d’enquestes de diferents empreses.
Finalment, com a fets a destacar a les conclusions extretes, s’atesta que la majoria dels actors entrevistats feien especial èmfasi en la necessitat de valorar el procés productiu en comptes d’apostar per fixar criteris objectius. A més, hi ha una clara manca de consens entre oficis i empreses pel que fa al llindar general de facturació. A aquests fets s’hi afegeix el factor que en molts casos les empreses més humils no disposen d’un sistema d’informació del seu negoci, impossibilitant així establir uns indicadors de seguiment al voltant de la facturació i la producció per persona artesana. Es destaca com a fet més general la necessitat de ser més competitius i la tecnificació progressiva d’alguns processos productius, ambdós fets que dificulten el consens en la definició del terme ‘’artesania’’.
Els comentaris estan tancats.
