De les barreres a les oportunitats: Què canvia amb la nova Llei d’Estrangeria?

La població d’Espanya es va situar en 48.619.695 habitants a 1 de gener de 2024, amb un creixement de més de 500.000 persones en un any. El 13,4% de la població tenia nacionalitat estrangera[1]. A més, el nombre de persones estrangeres residents a Espanya en situació administrativa irregular podria situar-se al voltant de 700.000 persones (17% de la població estrangera “no comunitària”) [2], xifra considerablement superior a la que arreplega l’estimació de població estrangera en situació irregular de finals de 2021, d’unes 480.000 persones[3]. A Catalunya, també a 1 de gener de 2024, dels 8 milions de persones residents, un 18% tenien nacionalitat estrangera[4], i s’estima que al voltant de 170.000 persones estan en situació irregular.

Així mateix, segons dades publicades per Funcas aquest maig del 2025, Espanya repeteix com el segon país de la UE amb més sol·licituds d’asil i arriba a la xifra rècord de 164.000 el 2024. Només el supera Alemanya i se situa per davant d’Itàlia i França, països tradicionalment receptors de persones en aquesta situació. Cal remarcar que, en l’última dècada, el perfil de sol·licitant d’asil a Espanya ha estat menys vinculat a desplaçaments per conflictes i més relacionat amb llaços lingüístics, culturals i històrics amb Llatinoamèrica.

Dit això, la situació administrativa irregular afecta centenars de milers de persones tant a Espanya com a Catalunya, i posa de manifest la necessitat d’abordar la situació administrativa irregular no només com una qüestió legal, sinó també com un repte social. Així, la irregularitat, en general, condemna les persones a una invisibilitat forçada, limita el seu accés a drets bàsics (treball digne, educació, habitatge), i les exposa a situacions de precarietat i exclusió. Alhora, genera tensions administratives i polítiques en un sistema que no troba les eines adequades per respondre a la situació de cadascuna d’aquestes persones. En aquest sentit, la presència de persones en situació administrativa irregular, que a més són d’orígens diversos, configura una realitat social complexa que interpel·la la implementació de polítiques públiques basades en els drets humans i la millora dels sistemes d’acollida.

Un primer pas per abordar aquest repte des del punt de vista legal ha estat, i és, la reforma del Reglament d’Estrangeria, aprovada el novembre del 2024 i en vigor des del 20 de maig del 2025. Aquesta reforma introdueix canvis substancials en matèria de visats, permisos de treball i vies de regularització per arrelament. Representa un pas important cap a una gestió migratòria més flexible i adaptada a les experiències de les persones migrants, especialment aquelles amb vincles al territori. Redueix les barreres burocràtiques i afavoreix la regularització, ajustant-se, així mateix, a les directrius europees (directives com la 2024/1233 – permís únic de residència i treball-; i la 2016/801 -mobilitat per estudis-).

A més de la reglamentació, la Secretaria d’Estat de Migracions juntament amb el Ministeri de Política Territorial han col·laborat en el reforç de la plantilla de les oficines d’Estrangeria espanyoles amb 250 noves incorporacions, a les quals se sumaran altres 500 persones durant el mes de juny, aportant per a això dos milions d’euros[5].

El treball constitueix una de les vies per accedir a la regularització administrativa, especialment en contextos on les persones migrants ja estan treballant de forma informal en el mercat laboral. Formalitzar l’ocupació no només facilita el compliment dels requisits exigits per la normativa d’estrangeria, sinó que també permet reconèixer una contribució econòmica i social que, en molts casos, ja s’està produint. Aquesta via, a més, ofereix garanties d’estabilitat i integració, ja que vincula el procés de regularització a un projecte de vida en el territori.

Aquest és, precisament, l’objecte del servei que es presta a Espai Obert de Cerca de Feina, el programa d’orientació laboral de Càritas Diocesana de Barcelona, en el qual Daleph participa activament des de fa anys, donant suport a la seva gestió.

Durant aquest temps, ens hem adonat que el camí cap a la regularització ha estat ple d’obstacles. Un dels més significatius ha estat la dificultat per aconseguir un precontracte laboral. Moltes empreses no volen o no poden esperar els llargs terminis de resolució de les oficines d’estrangeria, cosa que sovint frustrava el procés. En el cas de l’arrelament per formació, es repetia el mateix patró; després de completar una formació, les persones no podien avançar en la seva trajectòria professional perquè no arribaven un contracte a temps a causa de la lentitud administrativa. Amb l‘entrada en vigor del nou reglament d’estrangeria, esperem que aquest panorama canviï, i que ofereixi el que realment sembla que pretén (més oportunitats i processos més àgils).

Principals novetats del nou reglament

La reforma introdueix importants modificacions en les autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals, amb l’objectiu de fer-les més accessibles i efectives. Així, a més d’ampliar-se i reorganitzar-se els visats (on es valoren aspectes relacionats amb la col·laboració amb autoritats, motius humanitaris i protecció per a víctimes de violència), es flexibilitzen els requisits per accedir a la reagrupació familiar i es reconeixen cinc tipus d’arrelament.

Els tipus d’arrelament es concreten en: l‘Arrelament social; l‘Arrelament sociolaboral; l‘Arrelament familiar; l‘Arrelament per formació; i l‘Arrelament de segona oportunitat.  A més, s’ aclareix que totes les formes d’ arrelament atorguen autorització de treball, llevat del socioformatiu, que autoritza a treballar per compte d’altri un màxim de 30 hores setmanals.

Els arrelaments sociolaborals i per formació són les vies de regularització que millor s‘alineen amb el treball que desenvolupen les organitzacions que acompanyen persones en situació administrativa irregular des d’una perspectiva d‘atenció sociolaboral. Per això, en aquest article, hem volgut ressaltar els requisits que permeten aconseguir aquests dos arrelaments i les diferències significatives amb la reglamentació anterior.

Regularització transitòria per a sol·licitants d’asil: una finestra que es tanca aviat

El nou reglament introdueix una regularització transitòria per a sol·licitants d’asil, vàlida només fins al 20 de maig de 2026.

Aquesta mesura permet sol·licitar un permís de residència per arrelament a persones la sol·licitud de protecció internacional de les quals hagi estat denegada per resolució ferma fa almenys sis mesos. És a dir, els qui es trobin ja en situació irregular després del tancament definitiu del seu expedient d’asil.

No obstant això, no és or tot el que llueix, ja que aquesta finestra legal és limitada en el temps. A partir del 20 de maig de 2026, les persones que no hagin iniciat el tràmit de sol·licitud perdran el dret a regularitzar-se mitjançant aquesta via, i seran tractades com si acabessin d’arribar a Espanya per primera vegada. Això podria deixar milers de persones en situació irregular, sense possibilitat d’acollir-se al nou marc legal.

Per descomptat, per comprendre l’abast de les mesures, cal llegir i interpretar amb atenció i cura el Reglament. Aquí podeu consultar un resum publicat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions[6].

Com ho veiem…

El nou reglament obre la porta a més vies de regularització i més adaptades a la realitat i trajectòries de les persones migrants. L‘eliminació d’alguns requisits, com l’informe d’integració en certs casos, i la possibilitat de treballar mentre es completa el procés de regularització, suposen un pas endavant. No obstant això, l’efectivitat de les mesures dependrà de la seva aplicació pràctica, del compromís institucional per agilitar els tràmits i de la capacitat de les organitzacions per acompanyar les persones en aquest procés. És precisament en aquesta cruïlla, entre la voluntat normativa i la realitat operativa, on es juga el veritable impacte d’ aquesta reforma. Si no es garanteix un accés efectiu als drets, fins i tot les bones intencions corren el risc de traduir-se en noves frustracions per als qui esperen una oportunitat de vida digna.

Gal·la Mínguez i Vanesa Mora

[1] INE Cens anual de població

[2] Funcas és un centre d’anàlisi – un think tank – dedicat a la recerca econòmica i social i a la seva divulgació, promovent la interacció entre l’esfera acadèmica i l’economia real. Forma part de l’ Obra Social de CECA.

[3] https://www.funcas.es/wp-content/uploads/2024/05/2405-NCS.pdf

[4] IdesCat Població Estrangera

[5] https://revista.seg-social.es/-/el-gobierno-estrena-el-nuevo-reglamento-de-extranjer%C3%ADa-tras-una-intensa-campa%C3%B1a-de-formaci%C3%B3n-y-refuerzo-en-las-oficinas

[6] https://revista.seg-social.es/documents/39386/1384085/20250520+REGLAMENTO+DE+EXTRANJER%C3%8DA.pdf/25907878-2de8-ed2c-925b-8ddf4df49a4c?t=1747726553424