Des que la pandèmia del COVID ha paralitzat bona part de les economies dels països afectats, una multitud d’experts i expertes tracten de trobar les claus que descriuran el panorama posterior a aquesta.
Personalment, una de les reflexions que més m’atrau és la que s’està realitzant sobre el sentiment de comunitat i esperit de cooperació que ha sorgit en els nostres pobles i ciutats. Aquesta energia col·lectiva que ha estat capaç de mobilitzar a multitud de persones bé per cosir màscares, bé per portar aliments a la casa de persones grans, bé per cantar feliç aniversari pel balcó a la veïna de davant o per fer companyia telefònica a persones que viuen en soledat.
Si fem cas al que es diu a les xarxes o es comenta en tertúlies radiofòniques, sembla que també anem a assistir a una revaloració de el comerç local, a un redescobriment del servei que ens presten els establiments de proximitat i que havíem abandonat per uns altres de majors dimensions, ensenyes internacionals, publicitat agressiva o preus més baixos.
És un bon moment perquè el comerç local aprofiti aquest corrent de simpatia i predisposició positiva de la demanda i faci els deures que té pendents en algunes matèries com la digitalització.
Llevat d’excepcions molt interessants, un altre dels deures importants del petit comerç local és imitar als seus conciutadans i conciutadanes i cooperar entre si, oblidant picabaralles i desconfiances sense sentit la major part d’elles. Recentment, el Wall Street Journal ens cridava l’atenció sobre la capacitat de cooperació d’alguns ocells com el kea, lloro neozelandès que prefereix cooperar amb un altre company que resoldre les tasques sol: https://www.wsj.com/articles/cooperation-is-for-the-birds-11587736785#comments_sector. Tota una senyal que una publicació tan liberal com WSJ repari en comportaments animals com aquest. Serà una premonició…
Jaume Amill
Deixeu un comentari