La setmana passada es posà en marxa una fantàstica iniciativa, EL DÍA DESPUÉS (http://diadespues.org/), impulsada inicialment per el Institut de Salut Global de Barcelona, Iberdrola, la Red Española para el Desarrollo Sostenible i el Instituto de Desarrollo Humano de la Universidad Politécnica de Madrid. EL DÍA DESPUÉS, és una plataforma constituïda per empreses, entitats, sector públic i societat civil en general que, partint del diàleg, persegueix aportar propostes per a quan es superi la fase d’emergència.

Una de les primeres activitats d’aquesta iniciativa fou un diàleg en el participaren Cristina Monge (ECODES), Rafael Vilasanjuan (IS Global), Fernando Valladares (CSIC) i José Moisés Martin (Red2Red) (https://www.youtube.com/watch?v=LXj8NnXdgWw), del que m’agradaria senyalar algunes idees força que em semblen especialment rellevants:

  • És imprescindible reflexionar sobre la normalitat a la que volem tornar, necessitem definir una nova normalitat. (Fernando Valladares)
  • Estàvem avisats, però no hem estat conscients del risc que corríem. La població no es mobilitza davant emergències al “ralentí”. El mateix passa amb el canvi climàtic. Fins que no succeeix una gran crisi, no reaccionem. (Rafa Vilasanjuan)
  • El Virus ha viatjat en avió traslladat per avions. (Rafa Vilasanjuan)
  • Tenim una economia molt poc resilient, sap desenvolupar-se en moments de bonança, però s’enfonsa estrepitosament en moments de crisi. (J. Moisés Martin)
  • La pèrdua de biodiversitat augmenta el risc d’epidèmies. La biodiversitat ofereix un efecte “amortiment” i “dilució” davant el risc de la zoonosi. (Fernando Valladares)
  • El concepte de seguretat es redefinirà. La salut comunitària passarà a tenir un pes fonamental, però també la sostenibilitat del ecosistema, la seguretat de la cadena alimentaria i la capacitat de resposta i flexibilitat de les estructures industrials, sense oblidar la rellevància de les xarxes de protecció col·lectiva i comunitària. Com individus som molt vulnerables, una nova dimensió d’allò col·lectiu és fonamental. (Cristina Monge)
  • Caldrà repensar la relació entre ciutat i territori. Hi ha una excessiva vulnerabilitat de la ciutat i una infravaloració del que aporta la resta del territori. (J. Moisés Martin)
  • Els ODS contemplen tots els elements clau que han de servir per crear un futur diferent. (Fernando Valladares)

Com veieu, aquesta iniciativa ha començat amb aportacions de valor. Us animo a conèixer-la i, si ho creieu oportú, a participar en ella; moltes empreses si estan afegint.

Els incentius per inclinar-nos cap a una normalitat vulnerable quan tot això comenci a remetre son molt forts, però no deixa de ser menys cert que li estem veient les orelles al llop i que potser aquest sigui un assaig, duríssim però útil, per afrontar reptes potser més grans.

 

Gregori Cascante

Deixeu un comentari