Fa alguns anys, un bon amic a punt de jubilar-se em va declarar la seva admiració pels joves executius: “Feu el mateix que fèiem nosaltres 30 anys enrere però li poseu un nom en anglès: a reduir plantilla en dieu downsizing, a subcontractar en dieu outsourcing, a copiar a la competència benchmarquing, etc. ”

Aquest comentari sempre em posa alerta davant noves “modes” gerencials encara que siguin portada de llibres i revistes d’aeroport i tema de seminaris i jornades empresarials. Abans d’incorporar-les en el meu patrimoni particular, deixo passar un temps prudencial tractant de comprovar la seva veritable efectivitat i base conceptual.

En aquest sentit, porto alguns mesos reflexionant sobre si Lean Startup és una modernitat més de les que periòdicament sorgeixen en el món del management emprenedor o si realment és un mètode que ha vingut per quedar-se. No tinc encara un diagnòstic totalment clar, però alguns indicis que m’ajuden en el procés de reflexió.

En primer lloc, Lean Startup neix com a proposta de treball per a un tipus d’empreses (les anomenades start up) de les que anys enrere sorgien molt poquetes cada any. Per contra, la irrupció de les noves tecnologies ha disparat exponencialment aquest tipus de projectes i la seva elevada incertesa reclama útils de treball diferents del bussiness pla.

En segon lloc, Lean Startup, en contra del que algun dels seus gurus manifesta en les primeres pàgines dels seus llibres, complementa (que no substitueix) les metodologies de treball que utilitzem avui dia. Si bé és cert que cal començar per formular hipòtesis i intentar validar-les mitjançant el procés de descobriment de clients, no és menys cert que el mètode canvas de descripció de models de negoci, serveix per ordenar tota la informació obtinguda en aquest descobriment i formular les nostres hipòtesis en llenguatge empresarial. D’altra banda, la construcció i assaig amb productes mínim viables, el registre de mètriques i els pivots en els models de negoci, ens ofereixen aquesta informació que la incertesa inicial no ens proporcionava i ens permet abordar amb coneixement l’elaboració dels nostres tradicionals plans de empresa.

En tercer lloc, el nombre d’emprenedors adherits a aquesta filosofia a la Badia de San Francisco i altres focus d’innovació mundial i la importància que els inversors donen als processos de prova previs, sembla indicar que estem davant d’alguna cosa més que una moda.

En resum, no crec que Lean Startup substitueixi sinó que complementa. La seva filosofia i instruments segur que ens ajudarà a enriquir les eines de treball que tenim avui en dia per avaluar noves iniciatives empresarials. Així, contradient al meu bon amic: “no és fer exactament el mateix que fèiem abans, encara que tingui un nom en anglès”.
                                                                                                                                                    Jaume Amill

Deixeu un comentari