Com s’ha posat de manifest al llarg dels últims anys, la manca d’habitatge social destinat a les persones més desfavorides és una realitat complexa que requereix de solucions a curt termini i la recerca de nous enfocaments capaços de donar respostes estables a llarg termini .
L’experiència d’altres països pot aportar una mica de llum sobre models alternatius que s’han impulsat en el nostre entorn proper amb bons resultats. En concret, la setmana passada vam tenir l’ocasió de conèixer diverses Housing Associations (HA), que es dediquen a la promoció i gestió d’habitatge social al Regne Unit. Tan sols una dada per il·lustrar la seva magnitud: la major HA del Regne Unit compta amb un parc equivalent al 50% de l’habitatge social existent a Espanya.
Tot i la reducció de les ajudes públiques en anys recents les HA han seguit desenvolupant una funció social fonamental basada en els següents aspectes:
- En primer lloc, una àmplia presència de les HA a tot el territori britànic, possible gràcies a un model de col·laboració públic privat en la provisió dels habitatges. En aquests moments les HA gestionen el 20% del parc immobiliari del Regne Unit, amb una part molt important destinada a lloguer.
- En segon lloc, una alta professionalització en la gestió. Les HA compten amb equips altament especialitzats en cada un dels àmbits en què intervenen: des de la gestió dels lloguers, a la rehabilitació dels habitatges, passant pels equips de professionals que treballen sobre el terreny o el seguiment dels habitatges buits .
- Un altre aspecte rellevant, és la posada en marxa de programes integrals però individualitzats de suport a les famílies. L’accés a l’habitatge és tan sols el punt de partida en el procés d’acompanyament integral. Destaquen els programes socials d’accés als serveis públics i als ajuts existents, els programes de millora i manteniment de l’habitatge o els de millora de la gestió de l’economia domèstica.
- En quart lloc, situen en el punt central dels programes d’ocupació. Finançats per les mateixes HA han estat part integrant de les mateixes des dels seus orígens i són l’aposta clara d’acompanyament a les famílies. Dels recursos que es destinen a programes a la comunitat el 50% es destinen als programes d’ocupació i el seu impacte sobre les famílies és molt evident situant en el 97% el percentatge de famílies que poden fer front al seu lloguer mensual.
- I finalment, la recerca constant de formes innovadores de finançament. La reducció de recursos públics està obligant a buscar solucions imaginatives per finançar els serveis que presten les HA. Entre altres fórmules destaquen els Bons Socials Inversos basats en la idea de reinvertir part dels recursos que les administracions públiques s’estalvien per l’existència de programes integrals de suport a les comunitats que duen a terme les HA o l’aposta per desenvolupar Societats d’Inversió Social.
L’experiència britànica no és idíl·lica i presenta reptes importants com el de garantir l’accés a l’habitatge social a la ciutat de Londres, on l’escalada de preus és contínua.
Amb tot, en aquesta breu visita també hem pogut observar que la col·laboració real entre el sector públic i privat pot donar respostes integrals a problemes socials com el de l’habitatge; que l’orientació social de certes entitats pot millorar la vida de les persones i que com va dir Albert Einstein, per obtenir resultats diferents hem de deixar de fer les coses com les hem fet sempre.
Albert Sala
Deixeu un comentari