Els Polígons d’Activitat Econòmica han estat un dels grans oblidats de les polítiques de desenvolupament durant molts anys malgrat incidir en múltiples àmbits del desenvolupament: l’estar relativament aïllats dels nuclis poblacionals, ser espais ocupats per empreses privades i amb activitats, sovint, vistes com “molestes” han estat factors que no han facilitat el seu foment.

No obstant això, la situació econòmica actual ha fet que moltes administracions s’estiguin replantejant el marc d’actuació en nom de potenciar aquests espais que, més enllà de ser fonts de creació d’ocupació, poden ser entorns de competitivitat territorial amb un impacte positiu sobre les arques públiques.

El seu desenvolupament poc planificat al llarg de molts anys ha donat lloc a l’aparició d’espais poc condicionats, sense una ordenació d’acord amb el desenvolupament urbanístic de les ciutats a les que pertanyen i que ha respost més a la necessitat de donar espai a les empreses que ho han necessitat, que a una estratègia definida de fixació d’activitat econòmica.

No obstant això, la crisi econòmica recent, més enllà de posar de manifest l’enorme impacte sobre el mercat de treball que les empreses ubicades en aquests polígons tenen, ha servit perquè moltes administracions comencin a prestar atenció a les necessitats d’aquests entorns productius.

Amb la idea de fons que sense empreses no és possible la creació d’ocupació són molts els municipis que estan començant a definir polítiques i programes per a la millora de les condicions d’aquests espais. En el fons, es poden veure les intervencions en aquests espais com a inversions en la millora de la competitivitat d’una ciutat o territori i no un cost com s’havia percebut fins ara.

Ara bé, sembla raonable que les polítiques que es defineixin per millorar la competitivitat d’aquests espais han de necessàriament incorporar continent i contingut. Cal pensar en millorar els serveis i les infraestructures, però també cal pensar en àmbits com la competitivitat empresarial, la qualificació de les persones, en mesures de mobilitat sostenible, d’eficiència energètica, de transferència tecnològica, etc.

Segurament a l’hora de pensar en intervencions en aquests espais ho haguem de fer no solament des d’una perspectiva urbanística sinó més integral.

 

Albert Sala

 

Deixeu un comentari