Avui hem començat el matí a la incubadora i acceleradora d’empreses The Nasdaq Entreprenurial Center, una iniciativa non profit que té el suport de la Nasdaq Education Foundation. Bé, no semblen unes males credencials.
En aquesta primera sessió hem conversat amb Eric Ries i amb Jason Calcanis sobre Lean Startup i emprenedoria en general. El més interessant de la conversa ha estat contrastar dues maneres diferents, i alhora complementàries, d’afrontar la qüestió. Calcanis, una mica més gran, que va viure la bombolla del 2000 i, entre moltes coses, va crear l’Open Angel Fòrum -primera trobada de Bussiness Angels a EUA en què els emprenedors no pagaven per presentar les seves projectes- apel·la contínuament a la qüestió econòmica i financera i parla com a inversor: quin percentatge de retorn li vas a donar als teus inversors i quan van a rebre-ho. Ries, per la seva banda, es preocupa més del desenvolupament de clients, l’experimentació ràpida amb ells en comptes de malgastar temps i diners dissenyant a cegues, en definitiva la importància del cercle crear-mesurar-aprendre que l’ha fet famós. Com sempre, el més probable és que la virtut estigui en el medi (in medium virtus est), encara que és cert, els inversors americans estan cada vegada més centrats en garantir eines de control financer en les Startup que enlluernats per les seves innovacions.
La resta del dia l’hem dedicat a compartir workshops amb els / les principals experts / es en matèria de Lean Startup. Així, amb Benjamin Yoskovitz hem compartit coneixements sobre Lean Analytics i del que és essencial: les mètriques que importen i com passem dels indicadors vanitosos als indicadors accionables. Pel que fa als casos analitzats des del clàssic de les fotos de Airbnb, que tothom coneix, a altres menys coneguts com el simpàtic restaurant Solare que es fixa “diàriament” a les reserves realitzades abans de les 17:00 per prendre decisions sobre el staff que necessita per a aqueslla nit o sobre les ofertes que llançarà en xarxes socials per omplir més el restaurant.
Laura Klein, amb magnífica teatralitat i velocitat de paraula tempestuosa, ens ha ofert una màster class estupenda sobre com construir productes i serveis basats en un bon coneixement del client. En parlaré en futurs post ja que la qüestió m’ha semblat molt interessant i, sobretot, és vàlida per a qualsevol tipus de Startup.
Amb Dan Olsen, hem abordat la construcció de productes mínim viables (PMV), un dels nuclis centrals de la metodologia Lean Startup. Amb bon humor, partint de la llegenda urbana del bolígraf de la NASA i el llapis dels russos (http://es.gizmodo.com/la-verdad-sobre-el-mito-del-boligrafo-espacial-de-un-mi-1694351853), Hem treballat diferents casos i compartit eines sobre com construir PMH, posant l’èmfasi en aquest camí que cal recórrer entre tenir clar el nostre/s públic/s objectius i entendre les seves necessitats i la proposta de valor, el conjunt de característiques i la experiència d’usuari. Segur que parlarem també d’això en futurs post.
Per acabar Suneel Gupta, que va començar la seva carrera escrivint discursos per Bill Clinton, ens ha presentat i concedit 5′ a catorze noves iniciatives emprenedores posades en marxa utilitzant la metodologia Lean Satartup perquè ens expliquessin el seu cas.
En resum, ha estat una jornada esgotadora però endimoniadament profitosa.
Jaume Amill
Deixeu un comentari