Un segle d’avenços: grans fites que han impulsat la igualtat a Espanya
Al llarg del segle XX i inicis del XXI, els drets de les dones a Espanya han avançat a través de reformes legals i institucionals que han marcat fites decisives en la construcció de la igualtat de gènere. Moltes d’aquestes transformacions van ser impulsades o defensades per dones que, des de responsabilitats institucionals, van contribuir a ampliar drets i consolidar-los en el marc legal.
En aquesta setmana de commemoració del 8M, Dia internacional de les Dones, hem volgut ressaltar algunes fites rellevants i avenços significatius que han modificat substancialment els drets i llibertats de les persones i, en especial, de les dones. Totes elles amb dones com a protagonistes dels èxits.
La primera gran fita a destacar es produeix amb l’aprovació de la Constitució de 1931, que va reconèixer el dret de vot de les dones. Va ser Clara Campoamor qui va liderar el debat parlamentari a favor del sufragi universal, assolint en última instància el reconeixement de la ciutadania política. A més, la seva intervenció també va resultar determinant per incloure la no discriminació per raó de sexe, la igualtat jurídica dels fills i filles concebuts dins i fora del matrimoni i el divorci en el text constitucional.
Una segona gran fita es produeix amb l’aprovació de la Constitució de 1978, que va establir, al seu article 14, la prohibició expressa de discriminació per raó de sexe, convertint la igualtat en un pilar fonamental del sistema democràtic modern. En el procés de redacció constitucional hi va participar María Teresa Revilla, única dona membre de la Comissió Constitucional del Congrés, que va defensar la inclusió explícita d’aquest principi d’igualtat com a garantia bàsica de drets.
Com a tercera gran fita, volem destacar la institucionalització de les polítiques públiques d’igualtat que es produeix durant la dècada dels vuitanta. La creació de l’Institut de la Dona l’any 1983, amb Carlota Bustelo com a primera directora, i l’aprovació del Primer Pla d’Igualtat d’Oportunitats per a les Dones el 1988, impulsat per Matilde Fernández, van suposar el pas d’un reconeixement formal de drets a una acció pública estructurada per reduir desigualtats en l’àmbit laboral, social i educatiu. Bustelo va tenir una participació clau en la Llei del Divorci, defensant la legalització dels anticonceptius i la incorporació del principi d’igualtat entre dones i homes. D’igual manera, Fernández, ministra d’Afers Socials, va situar la igualtat com a política transversal dins l’administració.
Un altre moment clau arriba amb l’aprovació, l’any 2004, de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, impulsada, entre d’altres, per Soledad Murillo. Posteriorment, al 2007, s’aprova la Llei Orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i domes, en la què la primera ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, es va basar per promocionar la igualtat de gènere. La norma va introduir mesures estructurals com els plans d’igualtat a les empreses, la promoció de la presència equilibrada en òrgans de representació i va obrir noves vies per avançar cap a la igualtat real.
Cal destacar també, en l’àmbit educatiu, la incorporació progressiva de la perspectiva de gènere i el model de coeducació, que va contribuir a transformar el sistema educatiu per fer-lo més inclusiu i igualitari. En aquest camp, la tasca de Marina Subirats va ser especialment rellevant, promovent la revisió de continguts, llenguatges i pràctiques escolars per superar estereotips i promoure la igualtat de gènere.
Aquest recorregut ha estat llarg, passant per una primera conquesta de drets, per arribar a una etapa on la igualtat s’ha anat consolidant a través de la normativa, disseny i consolidació de polítiques públiques en totes i cadascuna de les legislatures. Gràcies al lideratge d’aquestes dones, entre d’altres que a llarg dels mandants constitucionals han contribuït a consolidar les polítiques d’igualtat al país, el que en un principi era una reivindicació, avui és fet i un compromís institucional i social. No obstant, i malgrat els avenços normatius i polítics dels últims anys, encara queden passos a fer per assolir una igualtat efectiva real entre dones i homes.
A Daleph estem compromesos amb la igualtat, i treballem, en totes les col·laboracions i projectes en els que som presents, per incorporar un enfocament de gènere basat en els drets, com a eix vertebrador, operatiu i organitzatiu del disseny de la política pública.
