IA i polítiques d’igualtat: una nova caixa d’eines per millorar la vida de les persones
Aquest article és el segon d’una sèrie de tres entregues. En aquesta ocasió, explorem com la intel·ligència artificial està obrint noves possibilitats en el disseny i el desenvolupament de les polítiques públiques d’igualtat.
Quan pensem en intel·ligència artificial, és fàcil associar-la d’entrada amb el sector tecnològic. Tanmateix, el seu potencial va molt més enllà: la IA també està començant a transformar la manera com les polítiques públiques donen resposta a necessitats socials molt diverses.
Això obre un camp especialment interessant per a les administracions. Problemàtiques com les violències masclistes, les desigualtats de gènere en la detecció de malalties o les barreres existents cap a l’alumnat nouvingut fa anys que formen part de les agendes públiques. Les noves eines d’intel·ligència artificial ofereixen formes diferents d’abordar alguns d’aquests reptes i de reforçar l’acció pública.
La pregunta és, per tant, com podem posar la IA al servei de la millora de les condicions de vida de les dones i d’altres persones que es troben en situacions de major vulnerabilitat?
Des de la perspectiva de la igualtat, identifiquem quatre capacitats de la IA amb un potencial clar per al disseny de polítiques públiques:
- Una primera és detectar patrons que poden passar desapercebuts quan la informació és molt extensa, està dispersa o canvia amb rapidesa.
- També pot acompanyar les persones quan necessiten una primera orientació o una via d’entrada més propera als serveis públics.
- Anticipar necessitats per guanyar marge d’actuació.
- I, en una societat cada vegada més diversa, la IA pot contribuir a personalitzar millor les respostes públiques, tenint en compte que les persones parteixen de situacions diferents i que les desigualtats sovint es creuen entre elles.
Aquesta última qüestió és central quan parlem de perspectiva de gènere interseccional, ja que aplicar-la a la IA implica preguntar-nos qui troba més obstacles, en quins punts apareixen i fins a quin punt els serveis responen a aquestes realitats diverses. I aquí és on algunes experiències que ja s’estan desenvolupant resulten interessants. Hem seleccionat tres experiències que permeten veure com algunes de les capacitats apuntades (acompanyar, anticipar i personalitzar) ja estan prenent forma en àmbits molt diferents de la política pública.
AinoAid: una porta d’entrada davant les violències masclistes
En l’abordatge de les violències masclistes, disposar d’informació segura i adaptada a cada situació pot ser determinant, sobretot quan encara no hi ha contacte amb un servei especialitzat.
El projecte europeu IMPROVE ha explorat precisament aquest espai a través d’AinoAid, un assistent conversacional basat en intel·ligència artificial desenvolupat amb participació de la Policia Local de València. L’eina ofereix orientació sobre violència de gènere i violència domèstica, pot ser utilitzada de manera anònima i està disponible en diferents idiomes. També informa sobre els recursos existents i adapta la resposta a la situació explicada per la persona usuària.
El seu punt diferencial és el lloc que ocupa dins del procés d’atenció, ja que AinoAid actua en aquell moment previ en què una persona pot necessitar ajuda, però encara no ha iniciat un contacte amb els serveis especialitzats. Per exemple, quan encara està intentant entendre què li està passant, per contrastar si una determinada situació pot ser violència o conèixer quins recursos té al seu abast. En aquest espai, l’anonimat i la disponibilitat de l’eina poden tenir un valor afegit.
La tecnologia també pot ser utilitzada per persones de l’entorn o professionals que busquen informació sobre com actuar davant d’un possible cas. El projecte s’ha plantejat com una eina complementària a l’atenció especialitzada i ha estat testat en diversos països europeus.
L’experiència mostra, a més, com la tecnologia pot ampliar l’abast d’una xarxa de recursos si parteix d’una realitat bàsica: les condicions d’accés no són iguals per a tothom. Factors com l’edat, l’origen, la situació econòmica o la situació administrativa, entre d’altres, poden pesar de manera diferent en el contacte amb els serveis.
Salut/IA: ampliar la capacitat d’un programa públic de detecció precoç
Tenim un altre exemple molt més a prop. El Programa Salut/IA del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha obert, el 2026, una consulta preliminar al mercat per identificar solucions d’intel·ligència artificial aplicables al programa català de detecció precoç del càncer de mama.
Aquí, la innovació s’insereix en una política pública ja consolidada. La IA s’explora com una eina per optimitzar els recursos disponibles i donar resposta a l’ampliació prevista de la franja d’edat del cribratge, dels 45 als 74 anys. La iniciativa està coordinada des del Programa Salut/IA i hi participen diferents organismes i unitats del sistema sanitari català.
L’interès de la iniciativa també està en el procés. La primera consulta al mercat ja ha permès identificar set solucions d’IA amb potencial per donar suport al programa de cribratge. El pas següent és validar-ne el rendiment amb dades del sistema sanitari català i, de fet, el setembre de 2026 es va obrir una segona consulta per aprofundir en els requeriments d’integració i funcionament. El cas mostra una aproximació gradual a la innovació, basada en contrastar les solucions abans d’estendre’n l’ús.
CARE: personalitzar la resposta davant una aula cada vegada més diversa
Per acabar, un exemple d’ús que ajuda a donar resposta a algunes de les complexitats amb les que s’enfronta el sistema educatiu. Les aules són cada vegada més diverses, i això planteja el repte d’ajustar millor la resposta educativa. En el cas de l’alumnat d’origen migrant, la llengua o el moment d’arribada al sistema poden marcar diferències importants en l’experiència escolar.
El projecte europeu CARE —language eduCation for inclusion of immigrAnt minoRity studEnts—, actiu entre 2024 i 2026, treballa en la inclusió de l’alumnat d’origen migrant en sistemes educatius multilingües. El consorci compta amb participació catalana a través de l’Escola Teresa Miquel i Pàmies de Reus i explora, entre altres eines, un programa de mentoria digital que utilitza intel·ligència artificial.
El projecte parteix d’una realitat molt concreta: arribar a una aula sense dominar la llengua vehicular té efectes que van més enllà de l’aprenentatge lingüístic, ja que pot influir en la manera com l’alumnat viu el centre, avança acadèmicament i es desenvolupa amb més autonomia. CARE aborda aquesta realitat mitjançant una mentoria digital i eines adaptades a alumnat d’origen migrant perquè la resposta educativa pugui ajustar-se millor a aquestes situacions. La tecnologia serveix, per exemple, per adaptar un mateix material a diferents nivells de competència lingüística, de manera que l’alumnat pugui continuar treballant sobre els continguts compartits amb la resta de l’aula.
El valor del projecte està, precisament, en aquesta aproximació: la IA no substitueix la participació en l’aula, sinó que dona més eines al professorat per ajustar l’acompanyament i afavorir que l’alumnat nouvingut pugui participar en el mateix entorn educatiu.
AinoAid, Salut/IA i CARE parteixen de contextos molt diferents. El que els connecta és l’ús de la IA en un punt concret d’una política o d’un servei públic on pot aportar una millora recognoscible.
Des de Daleph, seguim de prop aquest tipus d’experiències perquè mostren que la innovació pública amb IA ja s’està concretant en àmbits directament vinculats amb la igualtat i la inclusió. El seu desenvolupament obre noves possibilitats perquè les administracions explorin com aquesta tecnologia pot encaixar en les seves pròpies polítiques i serveis.
I, davant d’aquest escenari, la pregunta continua sent senzilla: quin problema públic volem resoldre i com pot la IA ajudar-nos a donar-hi una resposta millor?
Referències
Ajuntament de València (2024). València reforça l’atenció a les víctimes de violència de gènere amb un xat d’intel·ligència artificial. Policia Local de València.
Fundació TIC Salut Social (2026). Presentació de la consulta al mercat del repte de cribratge de càncer de mama. Programa Salut/IA, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
CARE Education (2024-2026). CARE – Language Education for Inclusion of Immigrant Minority Students. Erasmus+ Project 2024-1-PL01-KA220-SCH-000256498.
El proper article d’aquesta sèrie abordarà els biaixos algorítmics i el seu impacte en l’àmbit de la igualtat.
Ana Rodarte – Consultora Sènior d’Igualtat
