Per què les dones estan més exposades a la IA generativa? Una mirada al mercat laboral català

Aquest article és el primer d’una sèrie de tres entregues. En aquesta primera entrega analitzem com la intel·ligència artificial generativa està transformant el mercat laboral des d’una perspectiva de gènere.

La intel·ligència artificial (IA) generativa ja forma part de moltes tasques quotidianes del món laboral: redacta textos, ordena informació, resol consultes, tradueix continguts o dona suport a tasques de programació. La seva expansió està modificant, de manera silenciosa però accelerada, el dia a dia de moltes ocupacions. En alguns casos, assumirà les tasques més rutinàries; en d’altres, canviarà les competències necessàries i la manera d’organitzar el treball, obrint l’espai a noves funcions i perfils professionals.

Aquesta transformació, però, no irromp en un terreny buit: s’incorpora a un mercat laboral travessat per desigualtats de gènere i, lluny de quedar-ne al marge, també contribueix a redefinir-les. Dones i homes es concentren en sectors, ocupacions i nivells de responsabilitat diferents, de manera que el potencial de transformació de la IA també es distribueix de manera desigual. Per això, analitzar-ne l’impacte exigeix observar on treballen les dones, quines tasques desenvolupen i fins a quin punt aquestes funcions estan exposades al canvi tecnològic.

L’estudi Impacte de la IA generativa sobre el mercat laboral, elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (2026), posa xifres a aquesta desigualtat. L’anàlisi, desenvolupada amb una perspectiva de gènere i edat, mostra que l’exposició a la IA generativa té un clar biaix de gènere a Catalunya, on el 21% de les dones treballa en ocupacions amb una exposició alta a la IA generativa, davant de l’11% dels homes. En canvi, els homes tenen una presència més elevada en ocupacions no exposades: un 34%, davant del 23% de les dones.

Aquesta diferència respon a la segregació horitzontal del mercat laboral. Les dones es concentren en major mesura en ocupacions administratives, comptable i d’atenció al públic, que inclouen moltes tasques que la IA generativa pot automatitzar. Els homes, en canvi, tenen més presència en ocupacions manuals, industrials o tècniques amb un component físic que, almenys de moment, presenten una exposició menor a aquesta tecnologia.

Les dades permeten veure aquesta concentració amb més detall. Les dones representen el 73,9% del personal administratiu amb atenció al públic; el 72,3% del personal administratiu sense atenció al públic; el 68,3% dels assistents administratius i especialitzats, i el 60,6% dels empleats comptables i financers. Aquestes quatre ocupacions, totes amb una exposició alta a la IA generativa, concentren el 16,3% de l’ocupació femenina a Catalunya.

Ara bé, exposició no significa necessàriament substitució. Una ocupació molt exposada és aquella en què una part important de les tasques pot ser modificada per la IA, però aquesta transformació pot prendre direccions molt diferents. El resultat dependrà de les decisions empresarials, de la formació disponible i de la capacitat de participació de les persones treballadores en aquests processos. Aquest matís és important perquè les dades disponibles encara no mostren una relació directa entre una major exposició a la IA i la destrucció d’ocupació. Entre 2023 i 2025, la contractació va evolucionar de manera heterogènia: algunes ocupacions altament exposades van perdre dinamisme, mentre que d’altres van registrar increments. L’escenari encara és obert i exigeix seguir l’evolució de les ocupacions més exposades, especialment quan també presenten una elevada concentració femenina.

L’edat afegeix un altre matís en el grau d’exposició. Segons l’estudi de la Cambra, la distància entre dones i homes és especialment elevada en les etapes centrals de la vida laboral. Entre els 35 i els 44 anys, el 22,6% de les dones treballa en ocupacions amb una exposició alta, davant del 10,9% dels homes; entre els 45 i els 54 anys, els percentatges són del 23,8% i del 9,5%, respectivament. Les dades identifiquen el patró, tot i que no permeten determinar per si soles quins factors l’expliquen.

Quines implicacions té aquest escenari?

Aquest escenari obliga a anticipar com canviaran els rols i funcions de les ocupacions i quins col·lectius poden quedar en una posició més vulnerable durant aquesta transició. En aquest sentit, s’obren reptes en diferents nivells. D’una banda, interpel·la les organitzacions (tant empreses com administracions) que introdueixen la IA en els seus processos de treball. De l’altra, planteja nous desafiaments per a les polítiques públiques d’ocupació i formació, encarregades d’acompanyar les persones treballadores en aquesta transició.

Per a les organitzacions, la qüestió rau en com es reorganitza el treball al seu voltant, ja que decidir quines tasques s’automatitzen, quines es transformen i com es redistribueixen les funcions influiran directament en les oportunitats professionals de les persones treballadores. Per tant, la implantació de la IA també és un procés de canvi organitzatiu, que redefineix progressivament els rols, els processos i les dinàmiques de treball. La manera com s’acompanyi aquesta transformació pot condicionar tant la qualitat de l’ocupació com les oportunitats professionals que se’n derivin.

Precisament perquè les dones es concentren en moltes de les ocupacions amb una exposició més elevada a la IA, les decisions que prenguin les organitzacions durant aquest procés tindran un impacte especialment rellevant sobre les seves trajectòries laborals. Si la implantació de la tecnologia serveix per reduir les tasques més repetitives i redistribuir el treball cap a funcions de més valor afegit, pot contribuir a ampliar les oportunitats professionals. En canvi, si la IA s’utilitza principalment com una eina d’eficiència orientada a reduir costos, existeix el risc que les ocupacions feminitzades acabin assumint una major intensitat de treball sense que això es tradueixi en una millora de les condicions laborals o de les oportunitats de desenvolupament.

En paral·lel, les polítiques de formació i transició professional han de tenir en compte que no totes les persones afronten aquesta transformació des de la mateixa posició. La disponibilitat de temps, els recursos econòmics, la trajectòria laboral o les responsabilitats de cura condicionen l’accés a la formació i les possibilitats de canvi professional.

Des d’aquesta perspectiva, la formació adquireix un paper que va més enllà de l’aprenentatge d’eines concretes. En aquesta línia, la Cambra proposa acompanyar aquesta transformació reforçant les competències que previsiblement adquiriran més pes en els propers anys. D’aquesta manera, les persones treballadores podran adaptar-se als canvis en el contingut de les seves ocupacions o afrontar, si és necessari, processos de mobilitat i reconversió professional. Al mateix temps, subratlla la conveniència d’incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques d’ocupació i de seguir l’evolució de la contractació per detectar si la implantació de la IA està generant efectes desiguals entre dones i homes.

Les dades disponibles mostren que el gènere i l’edat constitueixen una primera clau per entendre com la IA està transformant el mercat laboral català. El següent pas és ampliar aquesta mirada incorporant altres factors, com l’origen, la situació socioeconòmica o la discapacitat, per comprendre com interactuen entre si i condicionen els efectes de la transformació tecnològica. Una perspectiva de gènere interseccional permetria identificar amb més precisió com es distribueixen els riscos i les oportunitats d’aquesta transformació i disposar d’una base més sòlida per orientar les polítiques públiques i les decisions de les organitzacions.

El proper article d’aquesta sèrie se centrarà en la relació entre la intel·ligència artificial generativa i les polítiques d’igualtat.

Ana Rodarte – Consultora Sènior d’Igualtat