Ahir vaig tenir l’ocasió de participar en un esdeveniment organitzat per la Comunitat de “Ciutats” de la Plataforma “El Dia Després” (www.diadespues.org), amb la qual vinc col·laborant, en què 15 alcaldes/es i 5 experts/es van debatre sobre les conseqüències que la crisi del coronavirus tindrà en les nostres ciutats.
Atès l’extraordinari consens suscitat, entre ciutats de diverses grandàries i colors polítics, us comparteixo alguna de les reflexions que em van semblar d’interès:
1. La crisi sanitària ha posat a prova la capacitat de resiliència dels serveis socials i la resposta coordinada dels serveis municipals i la societat civil. En un temps rècord els ajuntaments, en molts casos amb la col·laboració de les ONG i voluntariat, han estat capaços de donar resposta als més vulnerables: les persones “sense sostre” i gran en situació de solitud, fonamentalment.
Al mateix temps, els ajuntaments són conscients de la feina a dur a terme en el futur. De la necessitat de donar resposta a un substancial increment de demandants dels serveis socials, fins ara no habituals, i a la qual han de donar resposta amb les limitacions pressupostàries i de recursos ja endèmica. És evident que en aquesta nova etapa “post-corona”, tant la cooperació interadministrativa com el teixit associatiu local despleguin tot el seu potencial per no deixar ningú en el camí.
2. Des del punt de vista de la mobilitat i el medi ambient, la crisi va a aprofundir en les transformacions urbanístiques que han posat en marxa moltes ciutats a la recerca d’un trànsit més sostenible i una ciutat més amigable pels que l’habitem.
Totes les ciutats aposten per incrementar les peatonalitzacions, les zones 30, els carrils-bici, les superilles, la millora del transport públic i, en definitiva, totes aquelles mesures que contribueixin a mantenir l’aire lliure de pol·lució atmosfèrica que ens ha descobert la crisi (no tot anava a ser dolent).
No obstant això, són igualment conscients d’un risc no menor: les mesures sanitàries que prioritzen el transport individual enfront del col·lectiu, no ens han de fer caure en la temptació de tornar a un desplaçament tan contaminant com l’automòbil. L’aposta ha de seguir sent per la bicicleta i el trànsit de vianants, al temps que s’extremin les mesures sanitàries per al transport públic.
3. Des del punt de vista econòmic i d’ocupació, la situació “post-corona” també serà complicada. Alguns ajuntaments ja han adoptat mesures, incentius i bonificacions en la tributació municipal per pal·liar els problemes de tresoreria dels/es autònoms/es i pimes, però són conscients que no seran suficients.
Sabem que la paràlisi econòmica i la desescalada afecta molt especialment al teixit productiu més sensible i que concentra més del 90% de l’ocupació local: el comerç, el turisme, l’hostaleria i la construcció, per la qual cosa serà necessari reinventar-se i plantejar nous programes de suport basats en les TIC (plataformes de serveis compartits per al comerç), la innovació, la potenciació dels serveis de proximitat (basats en el nou model de mobilitat urbana), l’economia circular, etc.
Finalment dues reflexions finals, una més operativa i una altra més estratègica:
- L’operativa: És absolutament prioritari que les entitats locals puguin disposar dels romanents positius de tresoreria que hagin pogut generar al llarg d’aquests anys i així poder donar adequada resposta a les necessitats sanitàries, econòmiques, laborals i socials que van haver d’afrontar al llarg dels propers mesos, si no, anys.
- L’Agenda 2030 i el “Green Deal” europeu han de marcar les estratègies a seguir, però sens dubte hauran accelerar-se. Com ens va assenyalar recentment Rebeca Grynspan, en una altra reunió d’aquesta mateixa Comunitat, “el curt i el llarg termini tenen alguna cosa en comú: comencen avui”.
Nota final: la trobada està gravat i disponible a la pàgina web d’El Dia Després:
Miguel Ballesteros
Deixeu un comentari