El dia 22 de febrer es celebra a Espanya el Dia Europeu per a la Igualtat Salarial, data que representa el moment de l’any en què les dones començarien a cobrar tenint en compte la bretxa salarial existent. L’objectiu d’aquesta commemoració és posar en relleu les desigualtats persistents en quant a les retribucions que perceben dones i homes, així com els motius que donen lloc a aquestes desigualtats. Cal destacar que, l’any 2017, la bretxa salarial a Espanya relativa al salari mitjà anual fou del 21,9%. D’altra banda, si es considera el salari per hora, aquesta xifra es redueix al 13,5% (Dades INE). Aquesta diferència es deu, entre altres motius, a la major incidència de la contractació parcial sobre les dones. Tanmateix, les dues xifres demostren que, malgrat els avenços assolits en matèria d’igualtat fins ara, encara existeixen desigualtats que necessiten ser ateses.
Per fer-ho, cal preguntar-se els motius d’aquesta bretxa salarial. Un dels principals és la segregació ocupacional per gènere, és a dir, l’existència de determinats sectors o ocupacions que compten amb una sobrerrepresentació d’un dels dos sexes. Segons diversos estudis, com el de “Brechas Salariales de Género en España”, els sectors i/o ocupacions amb nivells salarials més elevats tendeixen a tenir infrarrepresentació femenina mentre que, els que compten amb salaris inferiors tendeixen a la sobrerrepresentació femenina. A més, també existeix, de manera transversal als diversos sectors, una infrarrepresentació femenina en els llocs directius o d’alta responsabilitat (sostre de vidre o sostre de ciment).
Un altre factor d’especial rellevància són els diferents usos del temps entre dones i homes. La major dedicació per part de les dones a les feines domèstiques té un efecte clar sobre la bretxa salarial, donat que dificulta desenvolupar professions amb dedicacions més intensives i l’obtenció de promocions professionals. També són factors explicatius de la bretxa salarial el major nombre d’interrupcions en les carreres professionals de les dones, provocat per un mercat de treball menys procliu a contractar dones que a homes o l’existència de criteris de promoció que afavoreixen als homes.
Per continuar treballant per la reducció de la bretxa salarial de gènere, s’han de prendre mesures relatives a l’impuls de la conciliació i, especialment, la corresponsabilitat, així com de foment de la presència de dones en sectors i ocupacions masculinitzades (i d’homes en sectors i ocupacions feminitzades). Per exemple, polítiques com l’equiparació dels permisos de maternitat i paternitat, l’augment de la cobertura de serveis de cura infantil de 0 a 3 anys o la imposició de quotes en òrgans d’administració poden tenir efectes positius sobre la reducció de la bretxa salarial.
Danny Smith
Deixeu un comentari