Vinc seguint amb cert interès els blocs que ve publicant el meu company Jaume Amill sobre la greu situació de despoblament que viuen les zones rurals del nostre país fent-se ressò de diferents articles que venen apareixent sobre el tema, i no he pogut resistir-me a comentar alguns aspectes relacionats amb els Fons Europeus, ja que en aquests moments estem treballant per la Comissió Europea en la configuració del “Eix Urbà” que ha de marcar el proper Període de Programació 2021-2027, a Espanya.
Aquest treball, em permet donar algunes pinzellades sobre com podrien contribuir els Fons de Cohesió Europeus, i especialment el “Eix Urbà-FEDER”, a pal·liar aquest problema:
- Al meu entendre el tema del despoblament és de tal dimensió que no pot quedar reduït en l’Agenda Europea a l’àmbit rural i, per tant, exclusivament a FEADER, com ha passat en l’actual Període de Programació 2014-2020. Les estadístiques poblacionals ens mostren que no és un tema que afecti només a el món rural, sinó també a moltes ciutats intermèdies espanyoles.
- A diferència de l’èxode rural-urbà que es va produir des de mitjans de segle XX, en gran part a causa de la tardana revolució industrial produïda a Espanya, d’uns anys ençà es ve produint un segon èxode urbà-urbà. Una migració des de ciutats petites i mitjanes en zones amb escassa activitat industrial i de serveis, cap a altres ciutats més grans i amb millors perspectives laborals i professionals. Aquest fet, al costat de les baixes taxes de fecunditat de reemplaçament (inferiors a el mínim de 2,1 fills / es per dona) estan disminuint alarmantment la població de les ciutats intermèdies. En aquesta línia aconsello una lectura de l’Informe “Població i despoblació a Espanya 2016. El 50% dels municipis espanyols, en risc d’extinció”, publicat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (http://femp.femp.es/files/566-2117-archivo/20170125%20informe_despoblacion.pdf).
- Crec que el futur “Objectiu Polític 5: Europa més a prop dels ciutadans”, amb la seva doble dimensió urbana i rural, pot ajudar extraordinàriament a que la Política de Cohesió 2021-2027 abordi el problema de despoblament des d’ambdues perspectives: rural (reforçant les línies FEADER a través dels Grups de desenvolupament Rural) i urbana (afavorint, amb l’Eix Urbà-FEDER, el desenvolupament d’aquestes ciutats intermèdies per fer-les més atractives i aturar així la seva sagnia poblacional).
- Finalment, crec que també seria convenient repensar el model de repartiment pressupostari dels Fons de Cohesió disponibles, per facilitar l’arribada d’un major finançament a aquelles zones on el problema de despoblament és més urgent.
Si només es consideren, com és fins ara, com a criteris de repartiment el nombre d’habitants i la renda per càpita, aquestes zones seguiran rebent pocs fons europeus, perquè és evident que no només tenen poca població, sinó que només tendeixen a romandre aquelles persones que té un futur laboral més estable i, per tant, major poder adquisitiu.
Sens dubte, el debat està obert i és apassionant … Espero la teva propera entrada, Jaume.
Miguel Ballesteros.
Deixeu un comentari