“TOTS SOM CONSUMIDORS. I, EL CONSUM HO ÉS TOT.”

El dimecres 4 de desembre va tenir lloc al Pati Manning la Jornada de Presentació de Resultats del Cercle de Comparació Intermunicipal d’OMIC (Oficines Municipals d’Informació al Consumidor), projecte que Daleph executa per la Diputació de Barcelona.

En el marc d’aquesta Jornada, la Sra. Immaculada Barral, Doctora en Dret i professora titular de la Universitat de Barcelona, va realitzar la Conferència Marc titulada “La mediació en l’àmbit del consum: una eina de foment de la cohesió social”.

La seva ponència va començar amb una de les frases més rellevants en matèria de consum:  “Tots som consumidors. És el major grup econòmic, que es veu afectat i afecta a totes les decisions econòmiques públiques i privades. No obstant això, és l’únic grup important… les opinions dels quals no s’escolten suficientment”. Aquesta frase que va formar part del discurs “Missatge especial al Congrés per la protecció de l’interès del consumidor” que el president John F Kennedy va pronunciar el 15 de març de 1962 al Congrés dels Estats Units, va suposar que el 15 de març sigui el Dia Mundial dels Drets dels Consumidors.

I és que, com va remarcar la Immaculada Barral: “Tots som consumidors. I, el consum ho és tot”: llogar o comprar un habitatge, pagar subministraments bàsics (com l’aigua, gas, llum, o telefonia), contractar un viatge (transport, hostaleria…), un producte financer o una assegurança obligatòria.

Sobre l’actual situació dels drets dels consumidors, traiem les següents conclusions de la jornada:

  • Actualment, hi ha una abundant normativa en matèria de protecció del consumidor (principis conformitat, productes defectuosos…). Però, falten vies efectives per poder exercit els drets dels consumidors: la via judicial té un cost massa elevat per realitzar reclamacions de productes de poc cost.
  • La gran majoria dels consumidors solen desconèixer el marc jurídic que els empara.
  • Hi ha desequilibris entre els consumidors i les empreses, sobretot les grans empreses. Moltes vegades, aquestes ofereixen uns canals de comunicació que interposen barreres.
  • Ha crescut la conflictivitat en matèria de consum en determinats sectors, especialment en sectors clau, com els serveis financers i bancaris (clàusules sòl, derivats, etc.).
  • Així doncs, la millor eina que disposem per exercir els nostres drets com a persones consumidores són els mitjans alternatius de resolucions de consum: la mediació i l’arbitratge.
  • Entre aquests, destaquem especialment el paper de la mediació perquè és més flexible, implica un menor cost que la via judicial, les reclamacions es resolen amb més rapidesa, el marc legal afavoreix la mediació (l’arbitratge es defineix com a segona via, després de la mediació) i ofereix garanties a les parts que han arribat a l’acord.
  • Les OMIC, els serveis municipals de resolució de conflictes en matèria de consum, es consideren els ens més adients per recollir les incidències en consum per la proximitat i comoditat que ofereixen a la ciutadania, perquè compten amb personal format en matèria de drets de consum i de mediació, i perquè sent administració pública, garanteixen la imparcialitat en el seu paper com a mediador.

Amb tot, ens preguntem, si com a ciutadans estem obligats a consumir, la mediació és una via efectiva d’exercir els nostres drets com a consumidors, i els ens locals són els més adequats per oferir aquest servei, per què no és un servei de caràcter obligatori?

 

Laura López i Conchi Sánchez

Deixeu un comentari