El passat dimarts vaig assistir a la segona sessió del Cicle de reflexió entorn al Big Data i Serveis Socials, organitzat per la Fundació iSocial en col·laboració amb la Fundació TIC Salut Social, la UOC i “la Caixa”, i amb ponències de Meritxell Benedí (Generalitat de Catalunya), Josep Maria Picas (consultor en TIC en l’entorn sanitari), José Antonio Ondiviela (Microsoft) i Tomas Lehtinen (Ajuntament Espoo, Finlàndia).
En la sessió es va parlar de les possibilitats de millora dels Serveis Socials gràcies al Big Data.
Dues reflexions a partir de les intervencions i el debat posterior:
- El Big Data i la IA permetran avenços importants a l’hora de dimensionar i situar al mapa les necessitats socials a les quals el sistema ha de donar resposta. Ara bé, fent un paral·lelisme amb l’aportació de la IA a l’àmbit de la salut, cal clarificar en quins àmbits les TIC poden fer una contribució rellevant en la transformació del model d’atenció i de servei; en quins altres àmbits seran “simplement” un mecanisme per desburocratitzar el sistema; i en quins, finalment, poden ajudar a millorar el model de servei actual, però sense transformar-lo radicalment. D’altra manera, correm el risc de posar, sense voler-ho, la tecnologia al centre, i oblidar-nos que les tecnologies estan al servei dels processos, i els processos, al servei de les persones.
- És evident que el Big Data i la IA obren grans oportunitats per a elaborar models predictius i avançar en la prevenció de situacions de risc o cronificació. Ara bé, l’enfoc preventiu i proactiu en els serveis socials ja era possible sense Big Data, i en canvi hi és poc present: la concepció del servei, l’organització dels equips (vegi’s el model Buurtzorg als Països Baixos) i el treball comunitari són palanques que, al marge el Big Data, permetrien una orientació més preventiva que l’actual. Així doncs, els serveis socials treballen poc des de la prevenció per manca de dades i capacitat d’anàlisi, o els motius de fons són d’altres?
Emma Rué
Deixeu un comentari