La setmana passada vaig assistir al Fòrum de l’OCDE sobre Ocupació i Desenvolupament Local celebrat a Porto. L’objectiu d’aquest esdeveniment era explorar el futur del treball en el context del canvi tecnològic, fent especial èmfasi en la seva dimensió territorial.
No és fàcil parlar de les conclusions del Fòrum. Experts asiàtics, europeus, americans i australians van realitzar diferents aproximacions a la qüestió plantejada, la majoria d’elles complementàries, però en les seves intervencions van abundar més les preguntes que les respostes. Especialment difícil va ser extreure receptes per als Policy Makers: Quines polítiques cal posar en marxa per aprofitar les oportunitats de l’accelerament tecnològic? I, sobretot, què fer perquè grans bosses de ciutadans no quedin despenjades del mercat de treball?
Una de les grans preguntes proposades es relaciona amb la imperiosa necessitat de disseminació de les competències digitals: tothom està d’acord que cal fer-ho; el problema apareix quan es baixa un esglaó, quines competències digitals s’han de disseminar? Els dubtes no són petits, ja que la llista dels possibles skills en aquest camp comença a ser interminable.
El debat també es planteja entorn d’una altra qüestió rellevant: quines són les tecnologies disruptives que marcaran el futur i, per tant, una part important de les característiques del mercat de treball de futur? La incertesa també és elevada en aquest camp, tot i que Intel·ligència Artificial i Big Data van al capdavant segons els experts.
I sobre les competències no digitals? Hi ha cert consens en els experts, sembla que totes les competències relacionades amb les habilitats interpersonals estan a l’alça. A més, molts ponents van manifestar el paper creixent de les humanitats, això sí, sempre que es combinin amb el complement tecnològic.
Portarà la tecnologia a la renda universal garantida? Qui guanya i qui perd? Es deslocalitza irremeiablement l’ocupació? Poden fer alguna cosa els sindicats? La innovació social serà alguna cosa més que un eslògan? Són algunes de les preguntes que van anar apareixent.
En tot cas, tres idees força que van aparèixer:
- L’onada tecnològica que s’està formant i que sembla accelerar-aquests últims anys és de tal dimensió, que seria una bogeria no estar molt atents a ella; no podem deixar de surfejar-la, però hem d’intentar veure cap a on va.
- Com més mixtura hi hagi en les estratègies, millor: humanisme i tecnologia, competències digitals i relacionals, subsidis i incentius a la incorporació al mercat de treball, enganxar-se al dia a dia i atalaiar l’horitzó …
- Flexibilitat per poder canviar el rumb tant com sigui necessari; les incerteses són massa grans per no estar segur de gairebé res.
El que s’ha dit, poques respostes, però potser això no sigui tan dolent: si les preguntes són bones, aquestes seran el punt de partida per solucionar els problemes.
Gregori Cascante
Deixeu un comentari