L’eficàcia del suport a la creació d’empreses

Tradicionalment s’ha dividit el procés de creació d’una empresa en quatre fases diferents: gestació, anàlisi, posada en marxa i consolidació. Per la seva banda, i seguint aquest esquema, els programes públics de suport s’han centrat en sensibilitzar per afavorir la gestació de noves idees empresarials, assessorar plans d’empresa per millorar i garantir l’anàlisi, facilitar la posada en marxa amb ajudes financeres, i acompanyar els primers anys per reduir la mortalitat i millorar la consolidació. En general, s’ha seguit la màxima: “un objectiu, un instrument”.

D’altra banda, situacions tan dispars com són la posada en marxa d’una nova iniciativa de treball autònom per desenvolupar una activitat professional de coll blau pel que fa al llançament d’una start-up amb model de negoci disruptiu, semblen requerir mecanismes de suport diferents, ja que el tipus de dificultats que afronten són clarament diferents. En aquest sentit a la lògica “fase del procés de creació” s’ha afegit la lògica “tipus d’empresa“, de manera que la tipologia de mesures de suport s’ha ampliat notablement.

Malgrat existir dades per poder avaluar l’eficàcia de les actuacions realitzades, seguim sense comptar amb un paradigma conceptual prou sòlid que ens ratifiqui de manera clara i precisa aquesta manera de procedir i indiqui els instruments i mesures que generen major impacte. Fora bo avançar en aquest camí i poder comptar aviat amb aquest tipus d’informació.

 

Jaume Amill

Deixeu un comentari