L’orientació professional davant els nous reptes

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una jornada d’orientació professional: “Inspirant futurs al llarg de la vida – L’orientació professional davant els nous reptes”.

Va tenir lloc a Cosmocaixa  i va ser organitzada pel Consell Català de Formació Professional.

Vaig tenir el gust d’escoltar a professionals del món de l’orientació professional i passe un resum de les paraules de cadascú dels ponents.

Em va agradar escoltar al llarg de tot el matí una paraula que a l’Espai Obert de Cerca de Feina (espai d’orientació laboral que Daleph ofereix a Càritas) tenim molt present i és el pilar del nostre treball diari: Acompanyament!!

Es va parlar que l’orientació és confiança i acompanyament, és confiar i acompanyar, creure en el talent de l’altre i acompanyar-lo. “Els i les professionals de l’orientació som persones ocupant-se d’altres persones en el desenvolupament del seu camí professional” – Jordi Ficapal, President del Consell Català de Formació Professional.

Es va parlar que hem d’estar formant-nos contínuament donat que “els canvis a la societat són constants i que hem d’incidir en els i les joves” – Dolors Bassa, Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Que hem d’anar cap a l’assoliment d’un sistema d’orientació professional integrat, comú. Que existeixen molts recursos però que s’ha de crear un sistema general d’orientació integrador i cooperatiu. Que tots els recursos existents s’integren en un i estiguen estesos per tot arreu i que es faça un acompanyament a la persona. “Sense sistema general la gent va sense saber on anar” – John McCarthy, Director del “The International Centre For Career Development and Public Policy.

Que hi ha que unir informacíó i orientació. Tenim informació infinita però s’ha de poder integrar. Informació i orientació van de la mà.  Les TIC han d’estar a l’orientació i són molt importants però no substitueixen el “cara a cara”, no poden substituir la proximitat entre les persones. L’orientació és no prescriptiva, no ha de dir “que és el que has de fer pel teu bé”, ha de ser “acompanyadora”. Col·laborativa i no competitiva. “O a tots ens va millor o a tots ens anirà pitjor” – Marius Martinez, Professor titular d’Orientació professional a la UAB.

Es va fer una connexió amb la Power Experience del Human Age Institute, espai de treball conjunt cap a l’ocupabilitat dels joves, on el José Antonio Marina (Mentor de l’Àrea d’Educació i Generació de Talent-Human Age Institut) parlava a un grup de joves del desenvolupament del talent i de que “no hem d’estudiar tota la vida” i sí “aprendre tota la vida”.

De la generació Mil.lenials, joves nascuts entre 1982 i 2004 amb gran diversitat cultural i profunda desigualtat davant la societat. “La gran crisi de l’escola és que cada vegada deshumanitza més” – Jaume Funes, Psicòleg. “Una societat inclusiva des de l’escola”, ja!!! – Nuria Molla, Psicòloga.

Estos joves ja estan integrats en la realitat que van a tenir a diferents llocs de treball. Parlen d’ocupabilitat al llarg de la vida. Que si senten que necessiten més a un treball, buscaran una altra empresa, un altre treball. Continuar aprenent al llarg de la vida. No sols els joves s’han d’adaptar a la societat i a les empreses, la societat també s’ha d’adaptar a les circumstancies dels i les joves. “Hi ha que potenciar el que els motiva per atraure’ls perquè ells van on volen anar i no son fàcils d’atraure a les organitzacions. Tenen una gran adaptabilitat i són capaços de fer canviar el mercat” – Rafa Diaz, Director de l’Area de Projectes-Righ Management.

També es va parlar del Projecte GROWN, on joves tutors i tutores detecten el talent d’altres joves i els impulsen cap al primer treball. És un projecte per a joves de menys de 25 anys i un recurs per a entitats que ja treballen amb joves.

De com millorar l’orientació en les transicions a partir de l’Educació Secundària Obligatòria. Acció tutorial i orientació educativa per descobrir el talent ja des de l’educació infantil. Captar, fer sorgir el talent amb actuacions transversals al llarg de l’educació i des dels inicis. Fer als alumnes conscients del que són capaços de fer. Orientació circular i no lineal.

Del Projecte IMPULSA de la Fundació Impulsa. Aquest projecte es centra en valorar aspectes que van més enllà de l’expedient acadèmic i en l’acompanyament personal. “La màgia de les relacions personals” – Ferran Camps, Responsable del Projecte Mentoria -Fundació Impulsa.

De l’orientació a la població adulta. Del perquè hem d’orientar a esta població. De la necessitat de no deixar a esta població a la cuneta amb ajudes i/o subvencions. Actuar amb acompanyament personalitzat com es fa al projecte de Càritas Feina amb Cor, on es fa “molta feina amb molt de cor”. Treballar competències transversals, entrenar en entrevistes de treball, fer seminaris d’autoconeixement. Treballar per posar en valor la trajectòria de persones amb uns CV’s que mostren poca titulació però molta experiència de vida! És possible!! Aquestes persones no estan condemnades “a estar a la cuneta” – Gregori Cascante, CEO-INGEUS.

D’un programa amb “Full de ruta”, que fa acompanyament per reconduir l’autopercepció de la persona que “està fora”, i treballa per potenciar la motivació, l’autoestima i la confiança- Jordi Plana, Gerent dels Serveis d’Educació – Àrea de Cultura, Educació i Esports – Diputació de Barcelona.

I per tancar, novament, el José Antonio Marina va parlar de que hem de passar a l’acció, que l’objectiu és generar talent. Que les administracions estan “en alerta educativa” donat que hi han hagut, hi han, diverses reformes educatives que no han servit per a res!!!. Que cal donar més prestigi a la Formació professional i fomentar la creativitat per als llocs de treball. S’ha trencat el compromís social que assegurava que “gent ben formada tindrà un bon lloc de treball”, o que “a més formació més possibilitat de treball”. Potser si, però, quin tipus de treball? Es necessita col·laboració des de totes les parts de la societat. Com fer-ho? Sabem com, però no ho posem en marxa. Sabem d’altres països que ho fan (Àustria o Alemanya). Perquè no nosaltres? Perquè no potenciem els sistemes d’orientació allà on calen i fan falta?. Perquè no es forma a orientadors  i orientadores per als llocs on fan falta?. Cal sintonitzar l’escola amb el món del treball. Formar per al treball. Orientar des de l’Educació cap al treball i des de les empreses cap a l’escola, potenciant la formació dual.

Marina va acabar citant Max Aub: “Hice lo que pude”.

Potser el món està fatal, però jo faig el que puc per a que el món estiga millor.

María José Santosjuanes

Deixeu un comentari