Com la pluja fina, a poc a poc i sense adonar-nos, ens veiem immersos en una gran revolució “Smart” que ens anuncia una extraordinària millora en l’eficàcia i eficiència dels serveis que, amb més voluntat que recursos, ens vénen oferint els nostres ajuntaments.

El “Smart”, encara que sigui un concepte de difícil translació al català (¿intel·ligent?, és que potser fins ara no ho han estat?), és alguna cosa més que una moda. En pocs anys, el “món feliç” que ens va anunciar, fa gairebé un segle, Aldous Huxley, sembla que, almenys pel que fa a la gestió de les nostres ciutats, podria estar a prop de complir-se.

La creixent importància de les nostres ciutats, en les quals ja vivim més del 70% de la població europea; la gran transformació que es ve produint en la nostra forma de relacionar-nos gràcies a l’avanç de les NTIC; la ferma aposta de la nostra societat per la reducció del consum energètic; la imperiosa necessitat de reduir les despeses corrents de l’Administració Local i la recerca d’una nova forma de governança més participativa i transparent, constitueixen un excel·lent brou de cultiu perquè la gestió de les nostres ciutats s’hagi convertit en un objectiu tant per a les empreses tecnològiques com per a les polítiques comunitàries.

El Marc Financer de la UE 2014-2020 és una bona prova d’això. La nova política de desenvolupament regional (recentment rebatejada com “desenvolupament regional i urbà”), està clarament alineada en aquesta direcció. Programes com les Estratègies Dusi, Economia Baixa en Carboni o Ciutat Intel·ligent que generaran, a casa nostra, una inversió directa superior als 3.000 milions d’euros, quantitat més que suficient per entendre la importància de tot el que és “Smart”.

No obstant això, cal preguntar-se si les nostres ciutats estan efectivament preparades per al que es ve a sobre. Al llarg d’aquests anys, els nostres ajuntaments, com tota l’Administració en general, han estat més preocupats de la seva sostenibilitat financera, que d’emprendre nous projectes; de controlar més que de crear; i de racionalitzar més que d’invertir.

Ens enfrontem a una nova societat cada vegada més exigent, tant en relació a la qualitat dels serveis que espera, com en relació a la forma en què es gestionen els seus interessos, de manera que els ajuntaments no haurien d’esperar a que les respostes a aquestes demandes vinguin de l’empresa o de les ajudes europees.

Cada vegada es fa més evident la necessitat que els ajuntaments comptin, entre els seus quadres directius, amb professionals del “Smart” (Smart City Manager? O com agradi traduir), que més enllà de la gestió mediambiental, de la informàtica ( sistemes) o de la participació ciutadana, sigui capaç de “repensar” l’oferta de serveis municipals i tractar d’adequar-la als nous requeriments de sostenibilitat, eficiència, participació, transparència i governança.

Des de Daleph cada vegada som més conscients d’aquesta necessitat i, per això, col·laborem amb l’Institut Cajasol de Sevilla en el disseny i impartició del primer “Màster en Planificació, Desenvolupament i Gestió de Smart Cities” que se celebra a Andalusia, en la confiança que una formació de postgrau com l’oferta, contribuirà a millorar el nivell dels nostres serveis municipals i, amb això, la nostra qualitat de vida com a ciutadans.

Miguel Ballesteros Marra-López

Deixeu un comentari