El món laboral actual ens brinda la millor oportunitat per desenvolupar la resiliència. Ho saben les persones que han hagut de trobar-se més d’una vegada fracassos i situacions adverses. I que han pogut assumir-les, superar-les i desenvolupar la gran habilitat que exigeix el dinamisme actual: veure l’adversitat com una oportunitat.

Actualment, iniciar-se en la recerca de feina 2.0 ja sigui per haver perdut una feina o per no tenir-ne cap suposa grans canvis. Exigeix prendre una gran decisió que ho determina tot: nedar en les velles creences obsoletes (l’atur juvenil, la crisi, l’edat, etc.) o prendre les regnes i assumir la pròpia responsabilitat; ser víctima o protagonista. Els resultats que obtinguem radiquen en aquesta decisió i en l’actitud del nostre dia a dia. És llavors quan es posa a prova la nostra resiliència.

En mirar enrere, el camí sempre val la pena, per a alguns fins i tot més que la meta. Per a molts joves la recerca de feina requereix desenvolupar competències personals i professionals que no van aprendre a l’escola. Per aquells no tan joves que, tot i haver desitjat sempre deixar els seus treballs i canviar de professió, mai es van atrevir a fer el pas i suposa una oportunitat. N’hi ha que fins i tot connecten amb aquella professió que sempre els va apassionar. D’altres, després d’haver passat dècades sense actualitzar-se ni formar-se, ho aprofiten per prendre un temps per a si mateixos. Molts altres desenvolupen habilitats i capacitats que mai van imaginar que tindrien. I alguns fins i tot emprenen el seu propi negoci.

El protagonista sempre aconsegueix convertir l’adversitat en oportunitat. I vosaltres, protagonistes, quina oportunitat us va brindar l’adversitat?

Nadine March

8 Comentaris

  1. Joan March-Reply
    13 gener, 2017 en 5:32 pm

    Estoy a favor de la resiliencia, y de hecho la estoy desarrollando de la mejor manera que sé. Alguien que sabe de esto me dijo una vez que ante una situación de desempleo, como es mi caso, es importante para superarla perder el temor a decírselo a cuanta más gente mejor, porque al igual que los que trabajan alguien alguna vez confio en ellos y les dió una oportunidad, esos mismos puede ser que te abran la puerta para que la tengas tú.

    • Nadine-Reply
      18 gener, 2017 en 9:51 pm

      Gràcies per compartir el teu comentari Joan. Com bé dius, ampliar la xarxa de contactes i transmetre el nostre objectiu professional de forma clara i precisa és fonamental en la cerca de feina. L’oportunitat laboral es pot trobar en qualsevol lloc i persona.

  2. Maria Jose-Reply
    13 gener, 2017 en 6:41 pm

    Aprenentatge!!! A mi l’adversitat m’ha ensenyat, amb ella he aprés….a seguir endavant, a crèixer i a agafar impuls i nova direcció….a ser jo la propia dirigent del “timó” de la meua vida…
    Gràcies Nadine, bon article companya!!

    • Nadine-Reply
      18 gener, 2017 en 9:56 pm

      Agafar impuls i nova direcció! Gràcies Mª José per a compartir els teus aprenentatges!

  3. Montserrat Parramon-Reply
    17 gener, 2017 en 9:27 am

    Dues qüestions m’han interessat especialment del teu article, Nadine. La pregunta final, que ens interroga sobre els aprenentatges que traiem de les situacions adverses i la capacitat de conduir el que ens va succeint. Totes dues són molt rellevants en el procés de cerca de feina i condicionen, en gran mesura, el seu resultat.
    Les persones amb més resiliència afronten el procés de cerca de feina de forma ordenada, tranqui-la, amb seguretat en si mateixes, i sobretot, amb bon ànim. Crec que aquests aspectes, especialment el darrer, són fonamentals per aconseguir feina. Potser hauríem de pensar més sovint en el valor i el poder d’un somriure.

    • Albert Martín-Reply
      17 gener, 2017 en 1:55 pm

      Nadine, resulta molt pertinent “introduir” la concepció de resiliència en l’abordament dels processos de cerca de feina. Tal i com expliques saber sobreposar-se de les implicacions materials i simbòliques de l’atur, i afrontar l’adversitat com a oportunitat esdevé un factor clau per a la cerca “d’oportunitats de feina”.
      A més a més, penso que també hauríem d’incorporar la resiliència en tant que variable determinant en la inserció al mercat de treball de forma exitosa i sostenible en el temps. Inserir-nos al mercat laboral reporta recursos econòmics i reconeixement social, però implica també una dedicació quotidiana del nostre temps, energia i força de treball. Si les circumstàncies personals que ens acompanyen (p.e. càrregues de dependència familiar, exclusió social, infrahabitatge, etc.) no concilien en horaris o energies amb la feina, posen en risc no només la perdurabilitat del lloc de treball, sinó que també a llarg termini la pròpia salut de les persones (p.e. angoixa, estrès, fibromiàlgia, etc).
      No vull dir que s’hagi de treballar la resiliència de la mateixa manera que d’altres competències o capacitats transversals per a l’ocupació (que potser també), sinó que en contextos de vulnerabilitat i risc d’exclusió social, la capacitat de resiliència de les persones esdevé determinant no només en el procés de cerca de feina, sinó també, en la inserció sostenible en el temps.

      • Nadine-Reply
        18 gener, 2017 en 10:00 pm

        Gràcies Albert per la teva reflexió, que comparteixo! Sovint les adversitats ens fan desenvolupar competències que ens serviran en moltes altres ocasions i contextos. Si un realment s’ha treballat la resiliència, aquesta l’ajudarà a assolir una inserció sostenible en el temps, fent front a tots els aspectes que comentes (motivació, actitud, conciliació, gestió del temps, etc.). La resiliència, efectivament, és sobreposar-se de les adversitats i sortir-ne enfortit i transforma’t.

    • Nadine-Reply
      18 gener, 2017 en 9:57 pm

      Totalment d’acord, Montse. L’actitud és essencial en la cerca de feina. El protagonista sempre assumeix la seva responsabilitat i fa tot el que està a les seves mans i, efectivament, amb un bon somriure i sempre mirant endavant. Gràcies Montse!

Deixeu un comentari