Dies enrere vaig tenir ocasió de participar en una jornada de debat sobre agències de desenvolupament local organitzada per la càtedra d’Economia Regional i Urbana de la Universitat Rovira i Virgili al campus de Terres del Ebre i voldria compartir amb vosaltres alguna de les reflexions que vaig aportar. De fet, el que vaig fer es deconstruir el concepte.

Les agències són una solució organitzativa creada en l’àmbit de la gestió pública per tal de fugir del model burocràtic i acostar la gestió a resultats. El que caracteritza doncs les agències (de desenvolupament, o del que siguin) és que són unitats organitzatives que tenen un mandat concret, estructurat al voltant d’un contracte programa de tres anys, amb autonomia de gestió i que són avaluades per resultats.

La paraula desenvolupament és tant polièdrica que pot abastar molts àmbits de treball. A Espanya, en general, ens hem centrat amb el que té a veure amb “ocupació”, amb “competitivitat empresarial i emprenedoria” i amb “promoció del territori” (turisme inclòs).

Finalment, la paraula “local” ens remet a una unitat territorial que no sempre expressa exactament el mateix. De fet, des de el punt de vista de l’efectivitat de les accions, possiblement cada àmbit de treball requereixi una unitat territorial diferent. És clar, però, que sense una massa crítica mínima, l’acció és clarament ineficient i d’un impacte substancialment millorable.

Dit tot això, davant la creació o transformació de qualsevol agència de desenvolupament local crec que fora bo donar a l’agència el seu sentit organitzatiu original, que centri les seves activitats en funció de les necessitats i prioritats del territori, i que aquest (el territori) tingui un abast i massa crítica suficient que permeti operar de manera eficaç i obtenint resultats a un cost raonable.

Jaume Amill

Deixeu un comentari