“PEER REVIEW”, una metodologia de treball d’interès per a les ciutats

La Xarxa de Desenvolupament Urbà (UDN) promoguda per la Unió Europea, a través de la DG Regió i Urbana, va organitzar els passats 29 i 30 de setembre, a Còrdova, un taller peer review (revisió entre parells) sobre desenvolupament urbà sostenible integrat, en què van participar més de seixanta ciutats espanyoles.

El taller, al marge del seu contingut, oferia com a interessant novetat enfront d’altres d’aquest tipus, l’ús d’una metodologia certament innovadora: la revisió entre parells o peer review.

A través d’aquesta metodologia el que es pretén és “aprendre fent”, que “tots els participants, aprenguin de tots”, de manera que el coneixement es generi de forma compartida i no per una simple translació per part d’uns pocs experts o coneixedors de la matèria.

A diferència d’altres trobades entre ciutats, en els quals un responsable (electe o tècnic) sol explicar-nos una suposada “bona pràctica” realitzada a la seva ciutat i en què la resta d’assistents tan sols es qüestionen la possible aplicació pràctica a la seva pròpia realitat local, el peer review permet a tots els participants discutir, d’acord amb la seva pròpia experiència, sobre un tema concret, proposat per una ciutat però que és d’interès comú.

Aquesta metodologia no és una cosa nova. És molt habitual en els àmbits científics, en els quals els investigadors que volen publicar articles d’interès en revistes especialitzades, sotmeten el seu treball a la valoració crítica d’altres col·legues o experts en la matèria.

Igualment ha estat utilitzada per la Comissió Europea en el disseny de les estratègies regionals d’R + D + I, posades en marxa en ocasió dels processos d’especialització intel·ligent RIS3 [1] i, a partir dels seus resultats, ha estat adaptada a les necessitats que plantegen les ciutats en relació amb les seves estratègies de desenvolupament urbà sostenible integrat.

Ara bé, com s’articula aquesta metodologia per aconseguir la fi pretesa?

  • El primer element consisteix en la selecció dels “parells” (participants). Bàsicament es distingeixen tres rols:
    1. Les “ciutats en estudi”. Serien tres o quatre ciutats que, voluntàriament, s’ofereixen a exposar les seves respectives estratègies de desenvolupament urbà a la consideració i debat per la resta de les “ciutats participants”. Aquestes mateixes ciutats formulen diverses (3-4) preguntes concretes que són del seu particular interès i sobre les que els agradaria rebre les opinions dels participants.
    2. Les “ciutats participants”. Representants de ciutats que s’inscriuen al taller amb l’ànim de conèixer les estratègies de les “ciutats en estudi” i oferir la seva particular visió a les qüestions plantejades per aquestes.
    3. Els experts. Encarregats de l’organització logística i metodològica del taller perquè el peer review produeixi els resultats esperats.
  • El segon element a tenir en compte és la pròpia organització del taller. A diferència d’altres partits, el taller s’articula al voltant d’una fase prèvia, una fase de trobada (el taller pròpiament dit) i una fase posterior, i en totes aquestes es requereix una activa participació de tots els “parells”:
    1. En la fase prèvia. Les “ciutats en estudi” han de produir la documentació d’interès (un informe resum de la seva estratègia i les preguntes que els agradaria debatre); les “ciutats participants” han d’analitzar aquesta documentació i els “experts” donar suport a les ciutats perquè la documentació sigui tant produïda com remesa per a aquesta anàlisi.
    2. En el mateix taller. Cadascuna de les “ciutats en estudi” realitza una presentació sintètica de la seva estratègia a totes les “ciutats participants” i, a continuació, el plenari es distribueix en tants “grups de treball” com qüestions formula cada “ciutat en estudi”. Les conclusions del debat aconseguides en cada grup són exposades a totes les ciutats, en el plenari.
    3. Amb posterioritat al taller. S’elaboren diferents informes per part de les “ciutats en estudi” i “experts”, amb les conclusions assolides en el propi taller i són difosos entre tots els “parells” participants.
  • Finalment, i no per això menys important, cal un fort compromís de participació de tots els “parells”. Al cap i a la fi tot el procés metodològic està orientat a identificar, relacionar i socialitzar el coneixement que, individualment, se li suposa a cada un d’ells.

Esperem que aquesta metodologia peer review, impulsada per la Comissió Europea, s’imposi, i que els tallers, seminaris i jornades als quals acudim habitualment  deixin de ser un mer exercici de “city màrqueting” o de “translació de conceptes”, per convertir-se en un efectiu model de generació de coneixement per part de tots els que, d’una o altra manera, hi vam participar.

 

Miguel Ballesteros Marra-López

[1] http://ftp.jrc.es/EURdoc/JRC85133.pdf

2 Comentaris

  1. Jaume Amill Miralles-Reply
    25 novembre, 2016 en 5:33 pm

    Gracias por tu post, Miguel. Realmente parece una metodología útil para la materia. En este sentido: ¿Sabes si el material generado en el seminario de Córdoba que comentas está disponible? Seguro que hay muchas ciudades y personas interesadas a las que les podrían ser de utilidad.
    Por otro lado, creo que dentro de poco se organiza un taller de estas características en Barcelona. ¿Es así?

  2. Miguel Ballesteros-Reply
    1 desembre, 2016 en 8:41 am

    Hola Jaume.

    Encantado de saludarte. La documentación del Taller de Córdoba la puedes descargar del website de la UDN. El enlace es: http://ec.europa.eu/regional_policy/en/conferences/udn_cordoba_2016/.

    Por otro lado, es verdad que los próximos 15 y 16 de diciembre habrá otro taller en Barcelona, al que asistirán como ciudades invitadas: Albacete, Aranjuez, Santa Coloma de Gramanet y Torrent.

    Espero tener la oportunidad de saludarte allí.

    Un abrazo.

    Miguel.

Deixeu un comentari