El mundo laboral actual nos brinda la mejor oportunidad para desarrollar la resiliencia. Lo saben las personas que han tenido que encontrarse más de una vez fracasos y situaciones adversas. Y que han podido asumirlas, superarlas y desarrollar la gran habilidad que exige el dinamismo actual: ver la adversidad como una oportunidad.
Actualmente, iniciarse en la búsqueda de empleo 2.0 ya sea por haber perdido un trabajo o por no tener ninguno supone grandes cambios. Exige tomar una gran decisión que lo determina todo: nadar en las viejas creencias obsoletas (el paro juvenil, la crisis, la edad, etc.) o tomar las riendas y asumir la propia responsabilidad; ser víctima o protagonista. Los resultados que obtengamos radican en esta decisión y en la actitud de nuestro día a día. Es entonces cuando se pone a prueba nuestra resiliencia.
Al mirar atrás, el camino siempre vale la pena, para algunos incluso más que la meta. Para muchos jóvenes la búsqueda de empleo requiere desarrollar competencias personales y profesionales que no aprendieron en la escuela. Para aquellos no tan jóvenes que, aun habiendo deseado siempre dejar sus trabajos y cambiar de profesión, nunca se atrevieron a dar el paso supone una oportunidad. Hay quienes incluso conectan con aquella profesión que siempre les apasionó. Otros, tras haber pasado décadas sin actualizarse ni formarse, lo aprovechan para tomarse un tiempo para sí mismos. Muchos otros desarrollan habilidades y capacidades que jamás imaginaron que tendrían. Y algunos incluso emprenden su propio negocio.
El protagonista siempre logra convertir la adversidad en oportunidad. Y vosotros, protagonistas, ¿qué oportunidad os brindó la adversidad?
Nadine March
8 Comentarios
Estoy a favor de la resiliencia, y de hecho la estoy desarrollando de la mejor manera que sé. Alguien que sabe de esto me dijo una vez que ante una situación de desempleo, como es mi caso, es importante para superarla perder el temor a decírselo a cuanta más gente mejor, porque al igual que los que trabajan alguien alguna vez confio en ellos y les dió una oportunidad, esos mismos puede ser que te abran la puerta para que la tengas tú.
Gràcies per compartir el teu comentari Joan. Com bé dius, ampliar la xarxa de contactes i transmetre el nostre objectiu professional de forma clara i precisa és fonamental en la cerca de feina. L’oportunitat laboral es pot trobar en qualsevol lloc i persona.
Aprenentatge!!! A mi l’adversitat m’ha ensenyat, amb ella he aprés….a seguir endavant, a crèixer i a agafar impuls i nova direcció….a ser jo la propia dirigent del «timó» de la meua vida…
Gràcies Nadine, bon article companya!!
Dues qüestions m’han interessat especialment del teu article, Nadine. La pregunta final, que ens interroga sobre els aprenentatges que traiem de les situacions adverses i la capacitat de conduir el que ens va succeint. Totes dues són molt rellevants en el procés de cerca de feina i condicionen, en gran mesura, el seu resultat.
Les persones amb més resiliència afronten el procés de cerca de feina de forma ordenada, tranqui-la, amb seguretat en si mateixes, i sobretot, amb bon ànim. Crec que aquests aspectes, especialment el darrer, són fonamentals per aconseguir feina. Potser hauríem de pensar més sovint en el valor i el poder d’un somriure.
Nadine, resulta molt pertinent “introduir” la concepció de resiliència en l’abordament dels processos de cerca de feina. Tal i com expliques saber sobreposar-se de les implicacions materials i simbòliques de l’atur, i afrontar l’adversitat com a oportunitat esdevé un factor clau per a la cerca “d’oportunitats de feina”.
A més a més, penso que també hauríem d’incorporar la resiliència en tant que variable determinant en la inserció al mercat de treball de forma exitosa i sostenible en el temps. Inserir-nos al mercat laboral reporta recursos econòmics i reconeixement social, però implica també una dedicació quotidiana del nostre temps, energia i força de treball. Si les circumstàncies personals que ens acompanyen (p.e. càrregues de dependència familiar, exclusió social, infrahabitatge, etc.) no concilien en horaris o energies amb la feina, posen en risc no només la perdurabilitat del lloc de treball, sinó que també a llarg termini la pròpia salut de les persones (p.e. angoixa, estrès, fibromiàlgia, etc).
No vull dir que s’hagi de treballar la resiliència de la mateixa manera que d’altres competències o capacitats transversals per a l’ocupació (que potser també), sinó que en contextos de vulnerabilitat i risc d’exclusió social, la capacitat de resiliència de les persones esdevé determinant no només en el procés de cerca de feina, sinó també, en la inserció sostenible en el temps.
Gràcies Albert per la teva reflexió, que comparteixo! Sovint les adversitats ens fan desenvolupar competències que ens serviran en moltes altres ocasions i contextos. Si un realment s’ha treballat la resiliència, aquesta l’ajudarà a assolir una inserció sostenible en el temps, fent front a tots els aspectes que comentes (motivació, actitud, conciliació, gestió del temps, etc.). La resiliència, efectivament, és sobreposar-se de les adversitats i sortir-ne enfortit i transforma’t.
Totalment d’acord, Montse. L’actitud és essencial en la cerca de feina. El protagonista sempre assumeix la seva responsabilitat i fa tot el que està a les seves mans i, efectivament, amb un bon somriure i sempre mirant endavant. Gràcies Montse!